Com va succeir a Tunísia, un fet, a priori, poc transcendent, com és l'operació urbanística que el govern pretén dur a terme a la plaça Taksim d'Istanbul ha provocat una reacció inesperada de la població. Si a Sidi Bouzid la guspira va ser la immolació de Mohamed Bouazizi, un jove venedor ambulant fart dels abusos policials que patia, a la capital turca l'aglutinador de les protestes contra el president, Recep Tayyip Erdogan, ha estat la defensa del parc Gezi d'una nova intervenció especulativa. Més enllà de la defensa d'aquest espai situat al districte de Beyoglu, els manifestants han mostrat la seva indignació amb la dura repressió exercida per les forces de l'ordre. La controvertida actuació policial, lluny d'apaivagar les protestes, les ha enardit. Entre els milers d'assistents a les concentracions antigovernamentals que s'han estès a la resta del país sobresurten els seguidors dels equips de futbol.

Si fins fa una setmana s'havien destacat pels enfrontaments violents que havien protagonitzat, d'ençà de la concentració de Taksim els radicals del futbol han decidit unir les seves forces. Un fet inaudit si tenim en compte les lluites fratricides que havien sostingut fins llavors. La seva presència és visible en l'amalgama de colors de les samarretes que llueixen els seguidors del Besiktas, el Fenerbahçe i el Galatasaray, els clubs de la capital que d'ençà de l'esclat de la revolta configuren el fictici Istanbul United. Una situació que s'ha estès a ciutats com Izmir, Trabzon, Bursa i Adana.

Els primers aficionats que van fer costat als manifestants van ser els Çarsi, grup radical del Besiktas, fundat el 1982. No debades, els seus membres ostenten un posicionament àcrata i d'esquerres en un veïnat de tradició laica i obrera molt crític amb la política d'Erdogan. Uns seguidors que feia un mes ja s'havien esbatussat amb la policia en l'últim partit de lliga de la temporada i que a Taksim van brandar una excavadora provocant la retirada de les forces de l'ordre. A ells s'hi van unir altres grups radicals. En un comunicat sense precedents, signat pels Çarsi, els UltrAslan del Galatasaray i els Vamos Bien del Fenerbahçe, els radicals denunciaven la violència policial i animaven els seus integrants a participar en les manifestacions. Això passava menys d'un mes després que un jove aficionat del Fenerbahçe morís a mans de seguidors del Galatasaray. Com reconeixia un aficionat: “Hem d'agrair a Erdogan que ens hagi unit a tots.”

La seva experiència en les topades amb la policia els ha atorgat un rol rellevant en les protestes. De fet és l'antiautoritarisme el que realment cohesiona l'anomenada solidaritat ultra, que per sort per al primer ministre es produeix amb la temporada de lliga finalitzada. Caldrà veure si la pressió contra Erdogan persisteix o si, per contra, s'esvaeix. Mentrestant, a Taksim els seguidors de futbol canten desafiant els policies: “Pots usar bombes lacrimògenes, pots utilitzar gas, tingues valor si ets un home de veritat, treu-te el casc i deixa la porra, veurem llavors qui és l'home de debò.”