16 de maig del 1943. La ciutat de Sunderland va patir un dels bombardejos més devastadors de la Segona Guerra Mundial en territori britànic. 267 persones van resultar mortes i prop de 1.000, ferides, arran de la ràtzia perpetrada per la Luftwaffe. L'objectiu de l'aviació nazi van ser les drassanes. Al seu port es reparaven els vaixells de la flota naval britànica que havien resultat malmesos pels atacs dels submarins enemics. La importància estratègica de Sunderland la va convertir en una prioritat per a Hitler. Les bombes incendiàries van arrasar part de la ciutat i les seves drassanes. Quelcom semblant va succeir a la veïna Durham, on l'objectiu de l'escomesa alemanya van ser les seves mines de carbó.

El conflicte també va afectar el futbol, amb la lliga suspesa poc després de l'inici del campionat, el Sunderland AFC va disputar la War Cup, però va perdre el títol contra el Wolwerhampton Wanderers. Alguns dels seguidors dels black cats, nom popular amb que són coneguts els aficionats del Sunderland, van patir les ràfegues de les metralladores dels avions alemanys quan es desplaçaven en tren per assistir a la final. Els esmentats bombardejos també van malmetre el vell estadi de Roker Park que va sofrir diversos desperfectes.

Setanta anys després d'aquells fets, el Sunderland ha fitxat com a entrenador l'italià Paolo Di Canio. L'arribada a la banqueta del controvertit exjugador, substitut de Martin O'Neill al capdavant de l'equip blanc-i-vermell, ha sacsejat el futbol anglès. La seva reconeguda filiació feixista, explicitada per ell mateix, per exemple en la darrera etapa com a tècnic del Swindon Town FC ha suscitat reaccions contraposades. Si aleshores un dels principals patrocinadors del club moonraker, GMB Union, va abandonar el patrocini del Swindon pel fitxatge de Di Canio, també al Sunderland ha topat amb certa oposició. Així ho va evidenciar la dimissió d'un dels seus directius, David Miliband, disconforme amb les simpaties feixistes del tècnic italià. D'aleshores ençà, les mostres de rebuig al nou entrenador s'han multiplicat. En un dur comunicat, l'Associació de Miners de Durham (DMA) va demanar al club que una de les seves banderes, que engalana l'Stadium of Light, sigui retirada i retornada al sindicat. El seu secretari general, David Hopper, que va treballar durant 27 anys a la mina de Wearmouth, on es va construir l'estadi, va manifestar que la presència de Di Canio era “un insult i una traïció per a tots aquells que van lluitar i donar la vida contra el feixisme”. En la mateixa línia s'han expressat diversos aficionats veterans de guerra que s'han mostrat indignats. Un d'ells, l'extinent de la força aèria John Hall de 92 anys que va participar a la batalla d'Anglaterra, va declarar: “Sóc massa vell i ja no puc anar a l'estadi, però si tingués empenta aniria per lluitar novament contra els feixistes.” Mentre alguns socis s'han donat de baixa, altres han decidit no assistir a l'estadi mentre Di Canio sigui l'entrenador. Les xarxes socials també han bullit amb el fitxatge, com demostren pàgines com Sunderland Still Against Fascist Di Canio.

Només si recuperem la memòria històrica podrem entendre la polseguera que ha aixecat Di Canio al Sunderland, l'equip d'una ciutat que mai ha oblidat els seus 267 morts.