La selecció maliana liderada per Seydou Keita va caure en les semifinals de la copa d'Àfrica que enguany s'ha celebrat a Sud-àfrica. Ho va fer contra la potent Nigèria, proclamada posteriorment campiona del torneig continental africà. Amb tot, la participació en les semifinals de les àligues –que no disputen una final des del 1972– ha suposat una alenada d'alegria per als seus compatriotes en aquests temps convulsos. D'ençà del cop d'estat militar que va derrocar el president Amadou Toumani Touré el març del 2012, el país viu una situació complicada. Tot es va precipitar arran de les accions de les forces insurgents del Moviment d'Alliberament Nacional d'Azawad (MNLA) que lluita per assolir un estat propi per als tuaregs. Amb el suport de grups gihadistes, els rebels nòmades van aconseguir el control del nord del país. La inestabilitat a la zona va provocar un èxode de més de 400.000 persones que fugien dels combats cap al desert del Sahel, Mauritània i el Níger.

El 6 d'abril es va proclamar la independència d'Azawad, l'estat del poble tuareg. La divisió del país era un fet. Entre els aliats del MNLA destaquen grups fonamentalistes radicals com Ansar Dine (‘defensors de la fe') liderat per Iyad Ag Ghaly. La seva col·laboració, però, va comportar certs peatges. La presència dels gihadistes va suposar la instauració de la xaria –el cos de dret islàmic que preserva la conducta, el culte i la moral– a les zones que controlaven. Una d'aquestes va ser Tombouctou, la ciutat més important del nord del país, situada a 1.000 km de la capital, Bamako.

Més enllà d'accions puntuals, com la crema d'una biblioteca o la destrucció de santuaris i tombes a la mesquita Djingareyber de la ciutat dels 333 sants, com es coneix popularment Tombouctou, els gihadistes van imposar restriccions de tota mena. A les prohibicions d'afaitar-se la barba, fumar, escoltar música i veure la televisió s'hi va afegir el futbol. La seva pràctica va ser censurada en ser considerada un acte impietós. Qualsevol ciutadà que fos enxampat veient un partit per la televisió o jugant a futbol seria severament castigat.

A més, la lliga va quedar paralitzada i alguns clubs, fins i tot, van veure alterada la seva activitat diària. El cas més simptomàtic va ser el de l'Al Farouk, l'equip de Tombouctou que va veure com la imposició de la xaria l'abocava gairebé a la desaparició. L'orgull blanc-i-negre de Tombouctou, no debades pren el seu nom del protector llegendari de la ciutat –l'estàtua del qual també va ser enderrocada pels islamistes radicals–, que va aconseguir el seu primer ascens a la màxima categoria del futbol malià el 2008 va ser una víctima més dels gihadistes. Per als aficionats d'aquest modest club poliesportiu tot ha canviat deu mesos després de l'establiment de les guerrilles islamistes a la ciutat després que l'exèrcit francès va reconquerir Tombouctou. Almenys durant uns dies, si els satèl·lits ho han permès, els malians han pogut oblidar els darrers deu mesos en què els van prohibir el futbol, gràcies a l'actuació de la seva selecció en la copa d'Àfrica.