Inaugurat el 1916, l'estadi El Gasómetro s'aixecà al número 1.700 de l'avinguda de La Plata ,al barri de Boedo (Buenos Aires). El seu nom feia referència a la similitud de l'estructura del recinte amb els dipòsits de gas liquat de l'època. El seu propietari fou el Club Atlético San Lorenzo de Almagro (CASLA), que el gener de 1915 havia aconseguit l'ascens a Primera Divisió i necessitava un camp amb un aforament més gran. La mediació del pare Lorenzo Massa, fundador del club, afavorí que els propietaris dels terrenys accedissin a llogar-los a l'entitat. No fou fins al 1928 quan el club els va poder comprar. A partir d'aleshores, tot i que les obres de construcció no s'enllestiren fins al 1930, el conjunt blaugrana hi disputà els seus partits. Al Wembley porteño, com també es coneixia l'estadi, es van viure els moments més brillants de la història del club, com quan els anomenats Matadores, sobrenom amb què es va conèixer l'equip que marcà una època en el futbol argentí entre 1968 i 1974, obtingueren en una mateixa temporada els trofeus nacional i metropolità amb el tècnic Juan Carlos Toto Lorenzo.

Ben aviat els èxits es convertiren en llàgrimes i patiment. El 24 de març de 1976 un cop d'estat derrocà el govern de Maria Estela Martínez de Perón. Fou l'inici del Proceso de Reorganización Nacional, un dels períodes més foscos de la història argentina. Més enllà de la sagnant repressió que endegà la junta militar, el nou règim es caracteritzà per una política econòmica orientada a concentrar el poder financer en determinades elits. El 1976 l'intendent de Buenos Aires, el brigadier Osvaldo Cacciatore, projectà la urbanització dels terrenys que ocupava El Gasómetro. S'executà un pla d'expropiació farcit d'irregularitats, no debades Cacciatore arribà a amenaçar el president del club, Vicente Bonina, recordant-li: “Usted tiene un hijo en la facultad, una familia, un estudio, déjese de embromar...” La trama financera quedà al descobert quan dues entitats fantasma van vendre els terrenys a la cadena francesa Carrefour per un valor deu vegades superior al que va rebre el club. Enlloc dels carrers i les zones verdes projectades s'hi construí un supermercat.

Després de 14 anys sense camp propi, el 1993 el club inaugurà l'estadi Pedro Bidegaín, conegut com El Nuevo Gasómetro. Però l'afició, lluny de resignar-se, clamà el retorn a Boedo. La pressió popular, mitjançant convocatòries multitudinàries, com la Marcha de San Lorenzo de 2007 o la que el març de 2012 congregà 100.000 seguidors, tingué efecte el 15 de novembre, quan les autoritats locals aprovaren la devolució dels terrenys del Viejo Gasómetro al club. El Banco Ciudad, nou patrocinador del CASLA, pagarà a la marca francesa 94 milions de pesos perquè abandoni els terrenys, un reintegrament que es cobrirà amb l'aportació de dirigents, socis i aficionats. Finalment, la fe i perseverança dels aficionats cuervos assolí el seu objectiu, aquell que sempre recordava en els seus càntics: “Cuervo, sos mi alegría, mi locura, vos sos mi vida, a Boedo vamos a volver...”