La dèria de les banderes s'ha apoderat del futbol estatal. No és res nou. El Barça va ser el primer que va incorporar-la a l'equipament durant la directiva de Joan Laporta i altres clubs, com el Sevilla, el van replicar aviat amb la rojigualda. En qüestió de pocs anys, qui menys qui més, porta alguna bandera a la samarreta que recorda el seu origen territorial i desvirtua el missatge inicial que es volia aconseguir. L'Espanyol sembla que se sumarà a aquesta moda després de rebutjar la incorporació de la senyera en reiterades ocasions i que farà el pas el curs vinent. La iniciativa ha encès un profund debat en la massa social blanc-i-blava. Molts opinen que amb aquesta acció es polititza el club i d'altres que és adient per reforçar els valors de catalanitat. En un país normal, qui ha de fer gala de la senyera són les institucions i no un club de futbol. Una entitat esportiva s'ha de dedicar a transcendir els valors de la cultura de l'esforç, de l'esport i els sentiments de pertinença per la samarreta. Lluny d'aquest escenari, el futbol és un dels elements de la societat més contaminats per la política, tant a Catalunya com a arreu de l'Estat. La nostra maduresa democràtica exigeix separar el que és un club de futbol, un lloc on un grup de gent comparteix la passió per un equip, de les institucions polítiques. En aquest sentit, també s'hauria de deixar de banda aquest maniqueisme de si l'Espanyol és català o no. Ho és porti o no porti la senyera. Ho és per la seva història centenària. Ho és pels colors blanc i blau dels almogàvers. Ho és pels seus fundadors. Ho és per la seva imbricació territorial per tot Catalunya.
Tot i això, el fet de ser català no significa ser excloent i molts seguidors de l'Espanyol, com del Barça, també se senten espanyols, australians i xinesos. En definitiva, és hora de deixar
aparcada la política en el món
del futbol. Una situació que tenia la seva raó de ser durant la
dictadura però, en democràcia, qui ha de fer gala del meu país són les institucions polítiques i
no els clubs, que representen només els seus seguidors, socis i accionistes.