És la clau de volta del secret més ben amagat de la història recent del Barça, de la decisió més cabdal de l'era post-Guardiola, duta amb una discreció admirable. Una actuació que ensorra la imatge que es tenia d'Andoni Zubizarreta, vist com un director esportiu del Barça que només era la veu de l'amo i poca cosa més.

De tan repetida pels seus detractors i seguidors acrítics, semblava que aquesta imatge era veritat. Molta gent, jo entre ells, ens la vam arribar a creure. Ara aquesta visió errònia s'ha fet miques després de la roda de premsa del comiat de Pep Guardiola, en què hem descobert en Andoni Zubizarreta intel·ligència extrema, actitud i caràcter, tot dins una expectació màxima que ha fet la volta al món i en què, com a resum i cloenda, queden els valors més pregons dels quals el Barça en fa estendard de la seva identitat.

El porter basc del dream team del Barça, ferreny i murri, lleial als clubs que ha defensat (Athletic de Bilbao i València), barcelonista de debò, instal·lat familiarment a Catalunya, a qui hom acusa de no oferir titulars, n'ha donat el més gran: seguir amb el mateix criteri que ha fet del Barça un equip de somni i que aquest club sigui la referència universal en el món del futbol.

La transició de Txiqui a Zubi ja ens va agradar a molts per la normalitat amb què va ser feta, però també molts vam ser víctimes d'una determinada premsa esportiva que prefereix vendre portades a reconèixer com a virtut la continuïtat per la feina ben feta.

Vaig seguir amb esperança i temor les hores prèvies a l'adéu d'en Pep, i ningú, però és que ningú, mai va ni tan sols esmentar Tito Vilanova com a nou entrenador del Barça. Chapeau!, Zubi. Començar bé un repte tan important com aquest és ja un primer encert. Ara, com bon basc només et falta llançar-te a parlar també en català.