No em negareu que avui és un bon dia per parlar de rugbi. Per fer passar la ressaca i les sobredosis de comentaris dedicats al món de la pilota rodona –un joc ben curiós per cert, en què es xiula falta quan un jugador toca la pilota amb la mà– us vull animar a anar al cinema a veure una pel·lícula de rugbi. El meu fill i jo (Le fils à Jo en la versió original), segurament no aconseguirà al sud de l'Albera l'èxit que ha obtingut Intocable (Les Intouchables), l'altra pel·lícula francesa actualment en cartellera. Els dos films pertanyen al mateix gènere, comèdies desenfadades, amb bons sentiments i una llagrimeta de tant en tant per poder riure més a gust quan toca.
Per a un espectador del principat de Catalunya imagino que s'ha de veure com una mena de reportatge etnològic, una immersió en el món de la cultura del rugbi i del que representa aquest esport a l'Occitània profunda (i perfectament transferible a la Catalunya Nord o Euskadi Nord). El rugbi com a pràctica esportiva i social, i com a fonament de tota una cultura rural. En la nissaga del protagonista principal, Jo Canavaro, el rugbi és el valor familiar que es transmet de generació en generació, i el fill petit, Tom, no se n'escaparà. Jo Canavaro i els seus amics ja són madurets per jugar al rugbi, però segueixen omplint-se la boca amb paraules com honor, respecte i amistat. I si hi ha discrepàncies per aclarir alguns d'aquests conceptes, doncs més d'una vegada els dubtes s'aclareixen repartint hòsties, però sense dolenteria, és clar; una mica com els cops de puny que es repartien John Wayne i alguns cowboys després d'unes copes al bar. El meu fill i jo és una mena de western rural a Occitània; amb poques escenes de rugbi però força autèntic a l'hora de pintar “l'ambient rugbi”. I si teniu la sensació que en algunes escenes el tret és una mica forçat, desenganyeu-vos-en, és pintat amb humor però amb encert. Un film per mirar, ni que només fos per persuadir-vos que en aquest planeta també hi ha gent que s'ho passa bé jugant amb una pilota que no acaba de ser rodona.



































Comentaris