El Futbol Club Barcelona té 180.000 propietaris i aquests expressen la seva voluntat a través de les convocatòries electorals i del seu màxim òrgan de representativitat: l'assemblea. És per això que si el 24 de setembre una majoria dels compromissaris va aprovar donar llum verd a la grada jove, la directiva del club tenia el mandat de fer-ho possible. Sovint ens queixem que no s'apliquen les decisions i lleis que s'acorden en els parlaments. El parlament dels socis, l'assemblea, és sobirana i va emetre un veredicte. Per coherència, calia complir i arribar fins al final.

Que més de 4.000 aficionats del Bayer es desplacessin fins a Barcelona en la recent tornada dels vuitens de Champions tot i tenir l'eliminatòria més que perduda ens hauria de fer reflexionar. Que un de cada dos dels socis del Futbol Club Barcelona tingui menys de 35 anys, també. Qualsevol manual del sentit comú conté aquella màxima que les apostes de futur s'han de decidir en moments de bonança, mai quan les turbulències condicionen el dia a dia.

La gestió del desencís culer serà molt dura per qui li toqui pilotar-la. Servidor, com tots els socis, espera que mai no arribi el moment en què no tot ho guanyem. Però arribarà. Tant de bo més tard que d'hora. Serà llavors quan totes les seccions del club –però sobretot el primer equip– necessitarà el jugador número 12, l'afició. Els jugadors són els primers que ho saben. Cal un focus potent d'ambient jove que lideri l'animació a l'estadi perquè el dia que l'eufòria permanent en què vivim instal·lats no hi sigui, el Camp Nou no torni a ser el Liceu que havia estat. Aquell camp del xiulet permanent i de mocadorada. L'estadi on 500 aficionats visitants feien emmudir-ne 100.000 de locals.

Els joves blaugrana que poblaran el gol nord si es resolen els darrers serrells que queden pendents saben que al primer incident que es produeixi el projecte se'n va en orris. Són els primers interessats que tot vagi bé i, per aquesta raó i per compromís, faran tot el que estigui al seu abast perquè així sigui. Ja a l'agost, en la supercopa contra el Madrid, en l'intent inicial de simulacre de grada jove van resistir amb nota la primera provocació: els dragons dels Mossos –els antiavalots– els van tenir encerclats fora de la grada, al control d'accés, fins tres minuts abans d'iniciar-se el matx amb la tensió que genera que l'hora del partit arribi i desconèixer si es podrà entrar o no. Zero incidents.

Una grada on, a més, també hi puguin anar passant joves d'arreu del país i d'entitats de trajectòria reconeguda. Jovent que un dia a l'any tindrà l'oportunitat d'anar a l'estadi. La il·lusió amb què acudiran la traslladaran amb els seus càntics als onze titulars que defensaran els colors d'un club amb 113 anys d'història i que no pot permetre's el luxe de repetir errors vells. La grada jove és una aposta de futur més que necessària.