En aquesta mateixa columna vaig dir que l'acció de veritat en la copa del món de rugbi de Nova Zelanda no començaria fins a la segona fase, quan les vint seleccions inicials es veuen dràsticament reduïdes a vuit. Rectificar és de savis, i de rucs com l'autor d'aquestes línies, també. Em vaig equivocar de totes totes.

El mundial de Nova Zelanda està confirmant l'ascens de les classes mitjanes del rugbi internacional, i no hem de descartar més d'una sorpresa, com la que va donar l'Argentina amb el seu tercer lloc en la copa del món del 2007. De fet, l'única selecció que s'ha demostrat sòlida com una roca és la local, els All Blacks, que han deixat clar des de bon començament que aquest mundial és el seu, i qui vulgui impedir-ho haurà de suar de valent per aconseguir-ho. La resta de vaques sagrades de l'esport han vist trontollar la seva hegemonia. Escòcia es va haver de treballar a fons el triomf contra Romania. El Japó i el Canadà van posar en dificultats França, que no va poder assegurar els triomfs fins als últims quinze minuts. Anglaterra va guanyar l'Argentina pels pèls. El gong va sonar fort dissabte 17 quan Irlanda va guanyar Austràlia, deixant amb la boca oberta més d'un expert amb un joc intel·ligent i una defensa aferrissada contra un equip superior. Igual que l'Argentina contra Anglaterra, però en aquest cas els irlandesos sí que van impedir l'assaig de l'adversari. Aquest mundial és emocionant, i els creuaments de la segona fase s'albiren apassionants.

Deixeu-me que reservi les darreres línies per tornar a casa. La UE Santboiana SEAT va estar a punt de començar amb bon peu la divisió d'honor estatal d'enguany, perdent per només un punt (23-22) a Valladolid. Ferro, amics, que tot està per fer, i tot és possible! Al nord del país, el rugbi també agafa temperatura. La USAP va batre el Montpeller i puja als primers llocs del top 14 francès. Els Dragons Catalans de rugbi de XIII, per la seva banda, van iniciar la seva participació en els play-off de la Super League anglesa amb una pallissa inobjectable contra el Hull KR a Perpinyà: 56-6. Els millors equips del país juguen en la lliga espanyola, francesa i anglesa. Jo ho veieu: la independència no afectarà pas l'esport català.