Sent aquest el quart dilluns consecutiu que es publica, el lector ja haurà advertit que la funció principal d'aquesta columna és tocar els pebrots amb comparacions impertinents entre l'esport rei, el futbol, i el que considero el millor esport col·lectiu de tots els que es fan i es desfan: el rugbi. Als lectors fanàtics del futbol, us demano una mica de paciència, no hi ha cap mala intenció, tot plegat es fa únicament amb ànim de molestar.

Aquest cap de setmana hem tingut una bona dosi de rugbi, alabat sia Déu. Pel que fa als equips del nord del país, la USAP va rebre una bona clatellada a París contra el Racing-Métro. El resultat (47-23) no reflecteix la superioritat dels parisencs. Els catalans han de baixar de la muntanya russa si volen aconseguir alguna cosa aquesta temporada. Pel que fa al rugbi de XIII, els Dragons van vendre cara la derrota a Perpinyà per només dos punts, en un partit que havien arribat a perdre de 18 contra el Hull KR anglès. Sortosament, hem tornat a gaudir de la retransmissió del canal Esport 3, no pas en directe, malauradament. Sí que hem pogut veure en directe un molt bon partit de la Premiership anglesa al canal espanyol Teledeporte, entre Saracens i London Wasps (15-20). Per cert, el comentarista de Teledeporte no podia pronunciar “wasps” i es va passar tot el partit dient “uaps”. Serà una conseqüència del sistema d'immersió lingüística en castellà que apliquen les escoles espanyoles? Al sud dels Pirineus, mentrestant, hem tingut alhora una dosi de bon rugbi amb l'amistós entre la UE Santboiana i el Vilafranca de Lauragués occità, convidats del CR Tarragona.

Ep! Estic esgotant l'espai i encara no he fet la comparació odiosa de rigor. Heu-la aquí: aquesta setmana comença el mundial de rugbi a Nova Zelanda. Cap lliga de cap país no s'atura. Senzillament reemplacen els jugadors internacionals amb d'altres de la plantilla o del planter. Final de la història. Ni dates FIFA ni res semblant. Les seleccions juguen quan les federacions nacionals i la internacional ho decideixen, i les lligues locals i estatals fan la seva vida sense plorar per les estrelles que perden per uns partits.