Transcendència

“Nosaltres, com en tots els clubs amateurs, els vincles que tenim no són d'una temporada. Van més enllà de l'esport. Jo aquest nano l'he vist créixer i els seus companys han crescut amb ell. I tothom estava molt afectat, coneixes el germà, el pare i la mare ...”, va dir ahir Pau Campos, tècnic de l'equip, que com la resta del club viu enganxat al mòbil, trucant i enviant missatges sense saber ben bé què dir i esperant notícies. Ahir en van arribar d'un altre jugador: Martí Vila va ser pare després que a la seva dona se li avancés el part tres setmanes –ella i el fill, Jan, estan bé–. Campos recorda el trauma de tornar. “Va ser duríssim. Tothom es volia quedar. Ningú dubtava que el seu germà es quedava, havien de ser dos. I et quedes sense saber quants dies, quantes hores, si serà greu... vas prenent decisions d'una cosa que no coneixes i que no vols que passi”, va recordar el tècnic, que hi va afegir: “Això no és fer-se mal. El que va passar amb Esteve Ferrer és una putada, amb Jordi Masó, una putada...Però són coses més habituals i mecàniques, amb una operació i una recuperació. Aquí se'ns escapa tot i la incertesa i la inseguretat al final et crea ansietat.” Campos no vol ni pensar en la situació més enllà del curt termini: “No sé com anirà la setmana. No ens plantegem res més que el dia d'avui, veure com està el Xicu i com anirà la cosa.”