“Pell de gallina”

Joan Navarra (Barcelona, 33 anys) va tornar a l'estiu a Catalunya després de tres anys al Canadà, on va treballar amb diverses productores i es va especialitzar en el format documental. Un cop finalitzat el seu darrer treball, el videoclip Nobody d'Alysha Brilla, i mitjançant una amistat que havia jugat al Bordils, es va interessar per aquest projecte. “Josep Pujol em va parlar de l'equip, que acabava de pujar a plata. I em va dur un dia a veure un partit, amb tota l'afició i tot...”, diu Navarra, sobre l'embrió. I segueix amb l'argument: “És l'exemple d'èxit esportiu. Com un equip sense recursos econòmics i sense jugadors professionals, amb tota l'afició entregada, amb un equip tan petit i d'un poble tan petit, ha pogut arribar fins aquí.” Navarra reconeix que va quedar impressionat del que es viu en un partit, al Blanc-i-verd. “Brutal, pell de gallina. Veus la graderia plena i part de l'afició dins del camp, la reacció que té l'equip... És un fortí. I acollona bastant el rival, l'afició.” Avui queden 35 dies, per cobrir el finançament. “Ho estem promocionant. No acaba d'arrencar i l'objectiu potser és una mica difícil, però aquestes coses en qualsevol moment comencen a arrencar”, afegia Navarra.

“Crec que sí”

“Joan Navarra ha vingut del Canadà i té una petita productora. Ell és amic de Josep Pujol, de Flaçà i que havia jugat a Bordils amb mi. Li ho va explicar, li va agradar i es va posar en contacte amb nosaltres”, diu Esteve Moré, directiu i portaveu de la junta del club, que autoritza el projecte i hi aporta els diversos premis i obsequis que s'exposen en el lloc web. “L'Handbol Bordils no en treu res. Hem donat el vistiplau i hi col·laborem.” Pel que fa a la trajectòria del primer equip, i l'endemà que encaixés la tercera derrota seguida, Moré transmet tranquil·litat: “S'ha de tocar de peus a terra, no hi ha cap problema. Són tres derrotes molt dures perquè cap equip ha demostrat ser superior, però és una competició molt dura. I això que dèieu en la crònica de recuperar el somriure, jo crec que sí, que el recuperarem dissabte que ve.” Moré, extrem i capità de l'equip en la seva primera fase d'ascens –després van arribar les tres últimes, seguides, amb l'actual plantilla–, ha viscut en primera persona la pressió del jugador del Bordils, tot i ser amateur: “Fins ara tot havia anat molt bé. Però els pesa molt la responsabilitat. Són nanos de club i sembla estrany que els pesi tant, perquè no cobren ni un duro. Però és així, a mi també em passava i a tots els que hem jugat en el primer equip, el dia a dia, la gent que et para... Hi ha una pressió afegida de voler quedar bé. És una càrrega emocional difícil de gestionar a la pista.” Moré s'afegia al missatge de Pau Campos que la recepta és recuperar el somriure: “Han de ser feliços a la pista. El que passa és que costa. I des de la junta no hi ha cap mena de dubte, al contrari: hi ha una confiança brutal en l'equip, en l'entrenador i en la feina que estan fent. N'estem molt contents.” I n'extreia una lectura positiva: “Hem rebut parcials molt durs, que a primera estatal ets capaç de remuntar i a plata, no. Però la part bona és que hem estat al peu del canó en tot moment. A Benidorm hauríem pogut perdre de 15 [30-22 quan faltaven 14 minuts per al final (33-31)], havien sortit de Bordils a les 8 del matí i van arribar ahir a les 10. I no van deixar de lluitar en cap moment. Per això estem contents; si perds lluitant fins a l'últim moment, no hi ha res a dir.”