Una antiga llegenda oriental explica que un vell metge japonès solia meditar al bosc en ple hivern. Així, va observar que les gruixudes branques dels arbres que l'envoltaven es trencaven pel pes exagerat de la neu que tenien acumulada, mentre que les branques més primes i flexibles es doblegaven sota el pes de la neu, la descarregaven i tornaven a recobrar la seva posició normal, com si res.

A partir d'aquí, es va desenvolupar el principi de no-resistència a les tècniques de combat, primer al jujitsu i posteriorment al judo, basades en l'aprofitament de la força de l'oponent. Si intentem obrir una porta amb una forta empenta, quan creiem que està tancada i realment està oberta, el que segurament passarà és que el nostre impuls ens farà perdre l'equilibri a causa de l'excés d'energia que hem utilitzat davant d'un objecte que no ha ofert resistència.

La idea de no-resistència ve representada pel significat de la paraula judo (‘camí de la flexibilitat', ju=‘flexibilitat', do=‘camí'). El caràcter ju prové del japonès i preveu accepcions d'adaptable, suau, que cedeix, però és més correcte parlar de flexible per transmetre la idea de les adaptacions que fa una persona per treure avantatge d'un enfrontament.

Fins ara, el judo havia destacat com a esport educatiu, per les seves virtuts quant a respecte, autocontrol i el seu benefici pel que fa al desenvolupament dels infants. Però últimament estan apareixent innovadores formes d'utilització dels principis del judo en el món de l'empresa i el management, com per exemple el llibre escrit pel professor de Harvard David Yoffie Judo strategy o el llibre Verbal judo de Thompson i Jenkins centrat en l'art de la persuasió. Segurament, amb la intenció de transmetre els principis del judo a una idea d'empresa que cada cop ha de ser més dinàmica, flexible, adaptable i amb l'astúcia suficient per treure partit a qualsevol oportunitat.

El judo compta amb dos principis bàsics: l'ús eficient de l'energia i el benefici mutu. El primer fa referència a l'aprofitament de la força del contrari i en el món empresarial es pot relacionar amb les accions estratègiques portades a terme respecte a la competència. Per altra banda, el benefici mutu fa referència a la relació que s'estableix entre els companys durant els entrenaments, la noció de col·laboració a l'hora de tirar i deixar-nos tirar, la necessitat de fer equip per arribar més lluny, aspecte imprescindible en qualsevol organització empresarial.

Resulta curiós el nombre d'analogies que es poden trobar entre la pràctica del judo i el funcionament del món empresarial i que resumirem en quatre àmbits: respecte a la competència, els companys, els clients i els valors individuals.

Respecte a la competència, tant el judo com l'empresa han de preparar una estratègia per planificar la seva actuació tenint en compte les accions de l'oponent, i al mateix temps, ser capaços de variar-la durant el combat. La incertesa és màxima, les condicions mai són estables, l'oponent ens condiciona totalment.

Aquí entren en joc habilitats com el dinamisme i l'ús eficient de l'energia, que ens permeten esquivar i contraatacar ràpidament, en un exercici d'especialització basat en aplicar la força en el moment i el lloc oportú. És millor no oposar-se frontalment a una força superior, segurament ens arrossegaria, és millor apartar-se i cercar una alternativa.

Durant un combat de judo es busca el principi d'acció-reacció. Es prova o se simula una tècnica, si l'oponent reacciona tenim una alternativa a aplicar. Als mercats s'utilitzen tècniques similars de prospecció, simulació, etcètera, per tal d'observar la reacció de la competència i actuar en conseqüència oportunament.

La competició al tatami i la competició als mercats hauria d'estar regida per uns valors ètics; de fet, el judo compta amb un codi moral que recull aspectes com: cortesia, coratge, sinceritat, honor, modèstia, respecte, autocontrol i amistat. Els hàbits i habilitats que proporciona la pràctica d'aquest esport imprimeix caràcter als seus practicants i fa que afrontin la vida amb una bona actitud, aspectes que es podrien transferir perfectament al món de l'empresa.

Respecte als companys, s'ha de destacar que el judo no és un esport individual, necessita la presència d'altres companys per practicar-lo i fa que la cooperació entre diferents individus encaminada a assolir un objectiu comú sigui imprescindible.

El fet de lluitar amb els companys per preparar la competició, fa que s'arribi a un grau de confiança i complicitat molt gran. Els lligams personals augmenten i la idea de benefici mutu està implícita en la pràctica. Qualsevol cap de personal voldria construir un equip amb aquests fonaments.

Respecte als clients, l'empresa es podria beneficiar d'alguns conceptes del codi moral del judo. El tracte amb els clients hauria d'estar regit per la cortesia i el respecte, continuant per la sinceritat i l'honestedat. Altres principis que es poden afegir, que són comuns al judo i a la l'empresa, i que són imprescindibles en el tracte amb els clients són la dedicació, la individualització i el compromís.

Quant a la millora dels valors individuals, el judo, igual que la majoria d'esports aporta una sèrie de valors molt apreciats en món de l'empresa, com són la cultura de l'esforç, la superació personal i, sobretot, la capacitat de superar reptes i situacions límit. L'experiència viscuda a les competicions esportives té característiques molt properes a la realitat competitiva del mercat empresarial.

En definitiva, no podem afirmar que la pràctica del judo ajudi a desenvolupar-se en l'empresa, però les vivències de dos mons tan diferents tenen el mateix perfil.