Amb 31 anys, el valencià Juan Carlos Ferrero ha superat el pitjor malson de la seva carrera. Una lesió al canell dret i una altra al genoll esquerre que van requerir cirurgia, l'octubre passat, van quedar ahir definitivament enrere. «He fet una feina dura durant molts mesos, és com si m'hagués tornat a sentir tennista», reconeixia l'antic número u. Avui, 77è del món, els seus objectius estan lluny de títols i de rànquings. «Ara vull sentir-me cada dia millor, agafar ritme i to competitiu i ja ho veurem més endavant», assegura un tennista que no jugava des del 4 de setembre, una derrota en tercera tanda del US Open contra l'austríac Melzer. Per això, el triomf en l'estrena del Godó contra el belga Malisse, (6-4 i 6-2) és d'aquells que no s'obliden. «Pels entrenaments, em veia una mica verd, però m'he trobat més bé del que esperava», diu. Quant a tennis, té clar que encara n'hi falta: «He jugat una mica enrere, a mi m'agrada fer-ho més endavant, dintre la pista, però és normal jugar a assegurar». Li ha funcionat, i li podria funcionar avui, ja que finalment no toparà amb Andy Murray, que es va retirar per lesió. El seu substitut, l'alemany Zverev, un tennista que arrisca i al qual no ha vençut mai (0-3) que li servirà per posar-se a prova.

«Amb Murray hauria tingut menys possibilitats», recalca un Ferrero feliç per no jugar sense ressentir-se del genoll, un temor que durant moltes setmanes va fer que s'esborrés de diversos tornejos on s'havia inscrit esperant reaparèixer. «Mai havia tingut una lesió tan llarga i espero que sigui un bon començament per jugar dos o tres anys més», segella. Una fita que alguns voldrien reviure aviat. Entre ells, el xilè Fernando González (30 anys) i l'alemany Tommy Haas (33). Dos antics top-ten (entre tots dos acumulen finals de Gran Slam, Jocs Olímpics i Masters) i dos talents enormes que paguen el desgast dels anys i, com Ferrero, l'exigència d'un circuit amb una cara permanència en l'elit. «Tinc moltes ganes de jugar», ha repetit últimament González, un ídol al seu país. Haas va confirmar la seva voluntat en el seu lloc web. «Espero tornar al circuit molt, molt aviat», sentencia. Entrenant a l'acadèmia de Nick Bollettieri, aquest abril ja afronta la recta final de la seva posada a punt. La previsió del retorn, a l'estiu.

El xilè, que tampoc juga des de l'obert dels EUA, lluita per deixar enrere una tendinitis al genoll, mentre que l'alemany, perseguit per les lesions tota la carrera, no disputa un partit des de fa més d'un any. Tots dos estaven entre els vint primers del món quan van haver-ho de deixar per recuperar-se. Avui, el xilè (514è del món) i l'alemany (sense rànquing) necessitaran invitacions per entrar als quadres. El galons els permetrà aconseguir-les. Com a mínim, per tornar a sentir-se tennistes.