La temporada passada l'Igualada va estar en zona d'accés a la copa d'hoquei sobre patins en 25 de les 26 jornades del campionat. Només va fallar en la tretzena, tot just la que decidia els vuit conjunts que havien de disputar-la. Aquest exercici li va passar si fa o no fa el mateix. Després va venir la decepció de l'eliminació en els quarts de final de la CERS, ennuegat davant del quadre tancat del Bassano. Esportivament, cada cop que el grup ha tingut a l'abast alguna fita s'ha arronsat i ha notat la pressió. Tot seguit el tècnic Ivan Sanz va anunciar que plegaria a final de temporada per motius laborals. Per acabar-ho d'adobar, el president, Manel Burón, va proclamar retallades sensibles imprescindibles per al pròxim exercici que deixaran l'equip lluny dels llocs capdavanters de l'OK Lliga i que segurament no li permetran ni olorar l'accés a la lliga europea. Un canvi de política motivat per una falta d'ingressos radical. La resposta dels jugadors del que possiblement va ser el millor club del món en la dècada dels noranta –sis copes d'Europa i cinc lligues, entre altres títols– ha estat una mena de vaga a la japonesa. Els asiàtics van inventar aquest mètode, que consisteix a multiplicar la producció per generar encara més estocs. Els igualadins, cinquens empatats amb el Reus, el quart, han obtingut millors resultats i ara aspiren a la lliga europea. Els quatre primers al final de la lliga regular –falten només cinc jornades– jugaran la màxima competició continental. Si el campió d'Europa d'enguany és un dels quatre també hi anirà el cinquè. Els arlequinats van començar molt bé la segona volta derrotant el Reus i el Barça a les Comes, però després es van encallar. Fa quatre jornades l'Igualada va cedir a casa contra el Vilanova. Amb un entorn tan convuls, semblava que podia arribar una bona sotragada, però la reacció va ser fulminant. El detonant de la revifada exemplar va ser el triomf a la pista del Noia –un escenari complicat–. Després el conjunt de Sanz va empatar a la pista del Vic, però va acaronar el triomf, i dimarts es va desfer, amb penes i treballs, de l'Alcoi.