El fet que s'hagin interessat tants clubs reflecteix el curs que he fet. Però l'única oferta que complia les condicions era la del Gran Canària. Estic molt content.

Fa molts anys que és a l'ACB, sempre ho ha fet molt bé, els seus equips fan bon bàsquet, és difícil anotar-los punts, són sòlids i competitius.

És un club molt seriós, l'any passat va fer una temporada històrica i la gent en voldrà més. Sempre ha estat entre els millors.

És clar que som diferents i espero que siguem complementaris. Cada any ha fet un pas més a l'ACB i espero que els entrenaments siguin durs.

Fa respecte marxar allà sobretot per la família. Aquí som a casa, els nens van a l'escola amb els seus amics, a la Penya ja hi estava còmode, sabia com era l'entrenador i el club. M'hauré de guanyar el respecte. Quan tens família per marxar s'han de donar unes condicions especials. No volia marxar sol, perquè volia que ells tinguessin el pare i la mare amb ells.

He parlat amb jugadors que han anat allà amb la família, com ara el Báez –va jugar amb Oliver fa dos anys a la Penya–, que em va dir que estava bé. També m'ho va dir en Taf (Savané), que diu que allà s'hi viu molt bé.

Per a la majoria ha estat una sorpresa. Sempre he pensat que puc jugar bé, però mai no ho dius amb la boca gran perquè l'experiència diu que el que s'ha de fer és treballar molt i callar. Jo crec molt en mi i per això he fet aquesta temporada. Fa dos anys em van dir que em quedaven dos anys bons per jugar a bàsquet, però cada vegada em diuen això. Si físicament estic bé, penso que em queden molts anys.

Sí. L'ACB no és la mateixa lliga de fa tres o quatre anys perquè molts jugadors bons han marxat. La diferència és molt gran entre els clubs grans i petits. La zona mitjana quasi no hi és. En la meva posició de base l'edat m'ha donat tranquil·litat i he jugat el meu millor any. No és fàcil millorar quan ets gran, però sí tenir estabilitat.

Cada vegada hi ha menys bases purs. N'hi ha que anoten, o equips que juguen amb dos bases. Al Gran Canària, Bellas és un base pur, o ho pot arribar a ser en Guillem Vives. Abans amb 30 segons de possessió era més fàcil fer de base. Ara es juga més ràpid. Que hi hagi pocs bases purs em va bé.

Amb el Gran Canària estàvem molt a prop però faltaven petits detalls.

El tracte de la Penya amb mi sempre ha estat molt bo. Des del primer dia hem parlat clar tant el Joventut com jo. Sabem que la Penya ha fet sempre el màxim esforç, però hi ha la situació econòmica que hi ha. Malauradament, perquè és complicada. L'opció del Gran Canària no l'esperàvem del tot. Tinc clar que la Penya ha fet sempre el màxim esforç, perquè ho han dit i perquè ho han demostrat. La primera opció sempre ha estat la Penya, però quan va sortir l'opció del Gran Canària va ser diferent de la resta. He rebut ofertes de més diners que a la Penya i he dit que no.

El Salva té moltes coses positives. La que més m'agrada és que és tranquil o denota tranquil·litat i això dóna estabilitat a l'equip perquè potser està nerviós però això no arriba a l'equip. No és casualitat que hagi fet la millor temporada amb ell, vam parlar l'estiu passat i em va dir què podia millorar. La bona temporada és en part gràcies a ell.

Ha fet una evolució molt gran respecte a fa dos anys al Prat. Ha millorat el tir, la confiança, i sobretot pensa. Avui en dia no és tan fàcil trobar jugadors que pensin a la pista. Creixerà com a jugador. La primera temporada en un equip ACB mai no és fàcil perquè la gent també n'espera molt; cal tenir paciència, però serà un gran jugador.

M'he sentit molt estimat des del primer dia. No m'ho esperava perquè vaig arribar amb una edat i a la Penya agrada la gent del planter. Però m'he sentit estimat. Hi ha hagut comunió. Segurament a la gent no li ha agradat que marxi, però era el millor per a mi. Agraeixo que la gent s'hagi entregat quan sortien les coses bé i m'animaven. Fins i tot quan no em sortien les coses també em van animar.