Ha estat un curs atípic per a Ettore Messina. El tècnic italià (Catània, 30-9-1959) ha fet un parèntesi després de dues dècades com a primer entrenador per integrar-se a l'organigrama tècnic dels Lakers. Ara, des de Madrid, reflexiona sobre el que ha estat la temporada en l'NBA i sobre el futur, que el podria tornar al bàsquet europeu a l'estiu.
La temporada dels Lakers no ha estat bona [eliminat en les semifinals a l'oest], però individualment amb quines sensacions ha tornat?
La d'una experiència molt intensa. M'he trobat un nivell de competició molt alt, amb un cos tècnic i uns jugadors boníssims. Per mi, després de tant de temps com a entrenador en cap, era un desafiament trobar el meu lloc com a ajudant: intentar saber com ajudar sense tocar espais que no són teus; aprendre quan i com parlar i construir relacions noves amb jugadors, tècnics i directius. M'ha donat molta energia.
Li ha costat reciclar-se?
En absolut. No és necessari cap esforç quan has de fer una cosa que t'agrada. Hi he posat passió i entrega i ho he disfrutat. En Mike [Brown] et deixa participar i he pogut dirigir alguna reunió de vídeo o fer treball de pista amb l'equip. I això et dóna una gran satisfacció.
Un entrenador europeu se sent valorat en un staff de l'NBA?
Crec que, en gairebé tots els ambients, hi ha molt de respecte pel bàsquet europeu. I respecte a fa vint anys, no hi ha ni punt de comparació. Els interessa saber com ens entrenem, com els nostres jugadors coneixen el joc. Que conegués en Mike de la meva etapa al CSKA [el va visitar a Moscou veient com treballava] ha ajudat a integrar-me, però Pau Gasol i Kobe també m'han facilitat la integració.
Kobe es deixa aconsellar?
Escolta, però és molt selectiu a l'hora de rebre els comentaris. I també exigent, tant amb ell, com amb els companys i el cos tècnic.
Com s'ha adaptat a un ritme tan alt de partits en aquest curs de locaut, sense gairebé temps per entrenar?
La nostra feina ha requerit moments de descans per als jugadors i, per això, s'ha fet molt treball de vídeo, sense contacte per evitar lesions i no gastar les poques energies que queden després de jugar un dia sí i un altre també.
Hi havia temps per preparar informes i fer treball tàctic?
Cada vegada que hem fet un entrenament o hem preparat un prepartit, hem necessitat moltes hores de feina. Una sessió de vídeo necessitava molta atenció als detalls perquè el nivell d'informació que es té o de correccions que s'ha de fer ha d'estar d'acord amb el nivell dels jugadors. No es poden fer les coses per fer-les. No es poden fer mai i, en aquest nivell, menys.
Què ha après als Estats Units?
Moltes coses de tàctica com, per exemple, d'organització defensiva i de jugades d'atac. A més, he reforçat algunes opinions o alguns principis que tenia en el meu ideari i també he canviat alguna cosa. Ells, però s'entrenen diferent de nosaltres; quan poden entrenar-se, no utilitzen gaire el contacte físic. Però la preparació dels partits és meticulosa, molt detallada: se seleccionen jugades de l'equip rival, accions defensives i vídeos de característiques individuals. Hi ha molta informació i la nostra feina és canalitzar-la per no fer overcoaching.
En l'aspecte organitzatiu, els Lakers superen qualsevol club europeu?
És millor respecte al nivell més alt a Europa. Per exemple, en scouting, hi ha un sistema informàtic molt depurat que permet fer el que vulguis i, a banda de tenir un tècnic que específicament treballa en el seguiment dels rivals, tenen un cos tècnic amb més persones i poden dedicar més temps a la preparació.
Què és el que més l'ha sorprès?
Pel que he vist en el meu equip, els jugadors treballen molt individualment per estar al cent per cent. Tant físicament, com la tècnica, el tir i els moviments, tant abans de l'entrenament com després. No és real l'estereotip del jugador americà poc treballador, que s'ho agafa tot amb calma. He vist gent professional, amb ganes de preparar-se bé per assumir el desafiament individual del proper partit.
Que fos la primera temporada després de l'adéu de Phil Jackson ha pesat?
M'imagino que la pressió a Los Angeles és la mateixa que té un gran equip de futbol europeu, com el Barcelona, l'Inter i el Milan. És cert que Mike ha tingut molta atenció per part dels mitjans, viatjant sempre amb molts periodistes perquè els Lakers som com els Rolling Stones. El que passa a Los Angeles s'amplifica. Però, pel que m'han explicat, no ha estat gaire diferent de l'any passat.
Pau Gasol ha estat sempre present en els rumors de traspàs.
És un tema, el d'estar en el mercat, que a Espanya no s'entén perquè tothom l'estima molt i gairebé tothom està ofès perquè els Lakers el volguessin traspassar. Però ell era el jugador amb més valor que podien posar en el mercat i, si es podia, millorar l'equip. Res més que això. Kobe acabarà la seva trajectòria allà i Bynum ha fet un salt de qualitat. Pau és all-star i és normal que cada vegada que els Lakers vulguin assolir algun jugador, l'altre equip demanés Pau a canvi.
L'ha vist sempre centrat?
Ha estat excel·lent, ficat en la feina cada dia malgrat saber que el podien traspassar. S'ha de tenir en compte que la mentalitat americana és diferent de l'europea. Si això li hagués passat a un futbolista de primer nivell, hauria estat un merder cada dia. Allà, cada decisió és decisió de bàsquet, de diners, de perspectiva. Hi ha molts factors que estan al voltant de la decisió. Pau és el primer que ho sap i ho assumeix molt bé.
Té, doncs, molts números per marxar?
Jo no dic això. Explico què ha passat durant el curs. Ara no sé què passarà i no és la meva feina opinar sobre això.
I Ettore Messina, té decidit si continuarà als Lakers o tornarà a Europa?
Tinc un any més de contracte amb els Lakers i, al mateix temps, l'oportunitat de tornar a ser entrenador en cap. Ara el que hem de fer és asseure'ns, parlar i decidir el que sigui millor per a tots.
Té ganes de tornar a Europa?
Tinc ganes d'entrenar, però he de veure què és el millor per a mi i per a la meva família. No he decidit res encara.
Se l'ha relacionat amb el CSKA i el Fenerbahçe. Què prioritzaria?
El que m'interessaria és treballar en un projecte amb gent amb qui em trobi bé, que em faci sentir a gust. El nivell és important, és clar, però vull buscar la tranquil·litat d'un entorn que conegui bé i em conegui bé. Cadascú té els seus defectes i les coses positives.
Ho diu per la seva mala experiència a Madrid?
No puc dir que ho vaig passar bé i més quan vaig deixar el càrrec. Però no vull tornar a parlar del Madrid; no és important. Però de tot s'aprèn.
Demà arrenca la final de l'ACB, un Barça-Madrid. Té favorit?
No he vist cap partit de semifinals, però crec que la final és oberta i més després que el Madrid guanyés la copa a Barcelona. El més positiu és que en un any en què, segons m'han dit, els ràtings de televisió no han estat bons, un clàssic en la final pot ajudar el bàsquet espanyol.
Què li sembla el nou format d'Eurolliga, amb un Top 16 amb més partits?
Ho veig com una progressió natural en un esport que està marcat per la televisió. Trobar un dia com el divendres, en què no hi ha competició de futbol i donar als aficionats més partits de gran nivell és positiu. Potser des del punt de vista de l'ACB, en què hi ha més competitivitat, és més difícil d'entendre, però en la majoria de lligues, amb només un parell d'equips de nivell, hi estan molt interessats.
I en l'NBA qui guanyarà l'anell?
Aquí sí que estic veient tots els partits perquè ha estat la meva feina tot l'any i vull seguir-ho bé. Crec que Miami, per superioritat física, es ficarà en la final i, en l'altra sèrie, veig molt d'equilibri. Pensava que seria senzill per a San Antonio, però els Thunder han fet passes endavant els dos últims partits.
Es mulla amb un campió?
Pels amics que tinc allà i per Manu [Ginobili] i Popovich, espero que siguin els Spurs. Però ho dic com a aficionat.
Comentaris