Si el Barça Regal va somiar fins a l'últim minut a accedir a la final, va ser perquè Navarro va fer el cor fort i es va sobreposar a la fascitis plantar que encara el va torturant. Sense ell i la seva determinació –i va acabar amb un nefast 6/15 en tirs de camp–, els blaugrana ja haurien volatilitzat les seves possibilitats minuts abans. Molt abans.
L'escorta va estar molt sol, contra un Olympiacòs molt organitzat, que va saber imposar la força física i intensitat. Ni tan sols peces bregades en aquest tipus de cites es van trobar a la pista –Lorbek, molt incòmode, es va quedar en 9 punts, i Mickeal, en 4 i 1/8 tirs de camp–, i l'equip els va trobar a faltar. Hi podia haver més arguments, però encara se'ls espera. Sobretot als reforços que van arribar a l'estiu.
Sense incidència
És demagògic recordar els que no hi són, però la realitat convida a una reflexió. Sobretot l'aportació de les noves peces, com Eidson o Marcelinho. Ni un ni l'altre van veure's i no van donar la cara, tal com han fet en massa ocasions durant el curs. Al brasiler, se'l va veure superat –els minuts de Sada, amb més grapa al darrere i sentit col·lectiu, van ser molt millors– i ho va rubricar amb un últim minut pèssim. Va fallar un triple frontal alliberat amb 66-64; en l'acció posterior, va fer falta a Dorsey –tot i que el pivot va errar l'addicional– i, en un servei de banda, va enviar un meló a Ndong, que va estar a punt de perdre la pilota. Se sap que la línia que separa èxit i fracàs és fina, però els errors només fan que constatar una temporada molt plana de Marcelinho.
També s'esperava molt més d'Eidson. Element de recorregut en finals a quatre i hores de la veritat, va deambular per la pista i, en algunes accions, se'l va notar insegur. Això li va restar confiança i, en l'últim quart, ni tan sols va mirar a cistella. Va marxar sense anotar (0/4 tirs) i deixant la sensació que, després de la lesió i excepte cites puntuals, ha estat molt menys incident en el joc de l'equip d'un jugador amb capacitat per actuar en les posicions exteriors.
L'altre fitxatge amb minuts –Rabaseda no va jugar– va ser un Wallace que, si bé va fer aportacions en els 6:20 que va jugar en els dos primers quarts (un triple llunyà i brega en el rebot d'atac), es va anar diluint i va acabar en l'oblit de la banqueta. Tots tres tenen encara el play-off per demostrar coses, però ahir era un dia assenyalat i van estar lluny del que se n'espera.
Comentaris