La veritat és que no ho sé, si bé tinc molt clar que no serà tant de temps com en els altres tres clubs en què he jugat. Estic a punt de fer 37 anys [dimarts vinent] i vull acabar de jugar abans dels 40.

No. Ell va trucar-me durant l'estiu per saber quines intencions tenia i, quan estava en converses amb el Cantù, per preguntar com estava la situació. Però la decisió de fitxar pel Cantù va ser només meva.

Primer de tot volia saber si encara podria jugar a un bon nivell després d'estar un any parat. I m'he adonat que encara puc competir a aquest nivell. L'única cosa és que el temps de recuperació entre un partit i un altre... No sabria com dir-ho. Em costa moltíssim recuperar, si bé encara aguanto.

Simplement que sigui jo mateix a la pista, el jugador que sempre he estat. I que des del meu joc ajudi l'equip, especialment en els moments difícils d'un partit.

La veritat és que no sóc base ni mai ho he estat. I certament, m'ha costat molt fer-ho durant un llarg període de temps. Ser base és molt cansat. Estic content que hagi arribat Gianella a l'equip. M'ha tret aquest pes de sobre.

El peu és l'única part del cos que està perfectament. La resta és diferent. Des de l'agost fins avui he tingut sempre petites molèsties que no m'han permès entrenar-me al màxim amb continuïtat. Però res d'això ha tingut a veure amb el peu. La veritat és que el grup de metges i fisioterapeutes del Barça va fer un bon treball amb mi.

La veritat és que poder competir entre els 16 millors conjunts de l'Eurolliga és un miracle per a nosaltres. Qui digui que s'ho pensava no diu la veritat. Ara tot el que vingui serà de propina. El Barça és imbatible, estan en un altre nivell. El Maccabi està per sota seu, tot i que no sabria dir si gaire per sota. Veurem què passa.

No puc contestar amb propietat, perquè seran moltíssimes emocions les que sentiré. He passat moments inoblidables al Barça i el que passi aquest dijous, sigui el que sigui, també serà inoblidable per a mi.

Naturalment. Més o menys estic en contacte amb tothom, tècnics i jugadors, ja sigui per telèfon, per correu electrònic o amb missatges. És impossible esborrar els sis anys viscuts a Barcelona.

No farà res en especial. La defensa del Barça ha parat sense problemes jugadors més joves i més forts que no pas jo. I, sincerament, no crec que el Xavi no pugui dormir buscant una solució per defensar-me.

Té els dies comptats, segur que aviat m'atraparà. Jo no sé si la temporada vinent jugaré l'Eurolliga i ell fa poc ha renovat amb el Barça fins al 2015. Té temps més que suficient per superar-me. I és un crac.