Com ja va passar la temporada passada, el Figueres competeix envoltat d'una maledicció que afecta bona part de la plantilla: les lesions. Contusions, ruptures musculars, elongacions, ruptures de lligaments o dislocacions són part del vocabulari que els metges del club han d'utilitzar per explicar als entrenadors corresponents les lesions que tenen els futbolistes. Un dels jugadors que han patit a la seva pell la persecució de les lesions és el defensa Lluís Micaló, que des de la seva arribada al conjunt altempordanès no ha aconseguit la continuïtat desitjada. De fet, les ganes del mateix Micaló per jugar han provocat que disputés partits de lliga encara lesionat, i ho està fent en els últims quatre enfrontaments oficials del Figueres –tres de lliga i el de copa Catalunya contra el Girona–. “Estic jugant lesionat. Tinc una tendinitis a la part superior de l'isquiotibial. Jugo sense poder esprintar bé i sense estar al 100%, però estic fent treball amb el fisioterapeuta [l'exfisioterapeuta del Girona Ernest Esteve] i va per llarg. Com que queda poca lliga, si m'haig de trencar ja pararé”, explica el lateral dret del Figueres en un clar exemple que de vegades les ganes de jugar poden més que qualsevol consell mèdic. I és que Micaló ja va ajudar l'equip en el tram final de lliga de la campanya passada. “Ens jugàvem ser a la fase d'ascens i no m'ho volia perdre. No podia xutar amb la dreta ni fer força però podia córrer i així vaig aguantar. Allò em va fer perdre l'inici d'aquesta temporada ja que no em vaig recuperar bé del quàdriceps”, hi afegeix el defensa.