lleidA 2

betis 2

Les terres de Ponent han d'estar orgulloses del seu equip de futbol. Siguin quines siguin les circumstàncies, el Lleida sempre dóna la cara. El partit que el conjunt blau va fer ahir al Benito Villamarín, on va caure eliminat de la copa, només està a l'abast d'aquells blocs que tenen un orgull immens i saben que les adversitats se superen amb suor i lluita. Ho va demostrar en l'anada, jugant amb deu homes des del principi, i ahir va repetir, ja que tot i encaixar dos gols en deu minuts no va abaixar els braços. Els de la Terra Ferma van igualar el 2-0 inicial amb els gols de Monforte i Jaime Mata i van fer tremolar un Betis que, tot i la seva mala situació en la lliga, continua ben viu en l'Europa League. Poca broma.

D'entrada, el Lleida es va veure intimidat per un escenari de la dimensió del Benito Villamarín. Els de Toni Seligrat van trigar molt a entrar en el partit i, quan ho van fer, van veure que el Betis havia encarrilat la classificació amb dos gols. Els andalusos, que necessitaven agradar la seva parròquia, van anar per feina. Així, en el minut 4 ja havien obert la llauna gràcies a una rematada amb el cap de Paulão, que va aprofitar el seu poder físic per imposar-se a la defensa blava en un córner. L'1-0 va estovar el Lleida, que va ser un equip dòcil a les mans del Betis. Així, tot just després d'un gran xut al pal de Salva Sevilla (9'), els locals van ampliar el seu avantatge amb una canonada precisa d'Amaya que va fer inútil l'estirada de Pau Núñez.

El 3-0 hauria pogut arribar en el minut 22 si Barreda no hagués salvat sota la línia de gol una vaselina de Juanfran. Aquí es va acabar el Betis. El partit, a poc a poc, va caure en l'ensopiment i els verd-iblancs van controlar sense arribar a inquietar gaire més els blaus. El context era idoni perquè una fogonada del Lleida ho canviés tot, i l'acció en qüestió va arribar. Va ser en el minut 37, quan una falta al vèrtex de l'àrea va permetre a Monforte batre Guille Sara, després que Osado no arribés a connectar la pilota. La perspectiva amb què arribava la segona part era força més positiva.