Sacsejar més del compte la banqueta no sempre és sinònim d'èxit. Els clubs ho fan per trobar un revulsiu i buscar la reacció de l'equip, però tres dels quatre equips a 2a A que –com aquesta campanya el Girona– que la temporada passada van tenir tres o més entrenadors van acabar perdent la categoria. És una altra dinàmica que el Girona té a l'abast capgirar, com també el nefast balanç lluny de Montilivi.
Dels quatre equips que van baixar la temporada passada a segona B, n'hi va haver tres (el Salamanca, l'Albacete i el Tenerife) que van tenir com a mínim tres entrenadors –en el cas dels canaris van ser cinc– i no van assolir l'objectiu. Tampoc se'n va sortir la campanya anterior (2009/10) el Castelló.
Aquests quatre casos, però, van trencar el que semblava una ciència exacta, ja que fins aleshores aquesta mesura havia estat molt efectiva. De fet, dins el mateix curs 2009/10 l'Albacete (Pepe Murcia, Julián Rubio i David Vidal) i el Salamanca (Joan Carles Oliva, Sito i Jorge d'Alessandro) van aconseguir els seus propòsits amb el tercer tècnic.
Un precedent positiu
El Girona també va viure l'any del debut a 2a A un triple relleu a la banqueta amb final feliç. Raül Agné va ser acomiadat quan l'equip no estava ni molt menys amb l'aigua al coll (tenia cinc punts de marge respecte al descens). S'hi va posar el director esportiu, precisament Javi Salamero, que va abandonar la banqueta després de dos triomfs per posar-se a treballar en la confecció del Girona 2010/11 i va delegar l'equip a Miquel Olmo, que va rematar la feina.



































Comentaris