És una de les cares noves de l'Espanyol. Tot i això, Sergio Tejera (Barcelona, 1990) coneix a la perfecció la casa. Fa sis anys va marxar al Chelsea i el 2009 va retornar a la lliga per jugar al Mallorca. Ara busca els minuts que no li donava Joaquín Caparrós.
Com va el seu aterratge a l'Espanyol?
Molt bé, intentant aprendre el màxim possible i acoblant-me al grup. És una plantilla molt jove i que m'ha rebut de meravella.
Hi ha molt bon ambient entre nosaltres.
Hi ha molt bon ambient entre nosaltres.
Li han fet alguna broma per ser un dels nous?
[Riu] Encara no, però sé que me'n tenen preparada alguna.
Al mig centre hi ha molta competència. Ha arribat Wakaso, Baena, Verdú, Víctor Sánchez, Cristian Gómez i fins i tot Forlín. Haurà de lluitar de valent per fer-s'hi un lloc.
Ho veig com un estímul per treballar més dur i demostrar al tècnic que puc jugar. Però el nivell és molt alt. L'any passat el mig del camp de l'Espanyol ja era molt fort i ara potser encara més. Hauré d'esforçar-me al màxim.
L'Espanyol és la plantilla més jove de tota primera. Això ajuda a fer més bona les dinàmiques de grup?
És una ajuda, perquè la sintonia que tens amb la gent que és més de la teva edat es reflecteix en la convivència diària, en els entrenaments i ara s'ha de projectar també al terreny de joc.
Se'n va anar amb 16 anys a Londres. Què va suposar per a vostè aquella experiència?
Va ser un canvi radical en la meva vida. Era una experiència nova per a mi i estic content d'haver fet aquell pas perquè va ser un somni que m'ha ajudat a madurar com a jugador i persona. Ara espero demostrar tot allò que vaig aprendre.
S'aprèn a valorar més el que tens a casa?
Sí, aprecies més la família, els amics i el ritme de vida. Quan vas a fora veus la importància que té tenir els teus a prop.
Què va aprendre a Londres?
Vivia amb una família anglesa perquè era menor d'edat. Vaig estar-hi fins als 18 anys. Això t'ajuda a ser més responsable en les coses diàries, a tenir-ho tot ordenat i a no molestar.
Com us tractava el Chelsea?
Era un tracte molt al detall, gairebé com el del primer equip. Els jugadors del filial ens hi sentíem molt a gust. Allà vaig coincidir amb Ben Sahar.
I Mourinho?
Li tinc una gran estima perquè sempre protegia els jugadors i era un tècnic molt proper.
Com s'ho feia amb l'anglès?
No el parlava gens, però el vaig agafar ràpid. Era qüestió d'atreviment i de llançar-s'hi.
Com el seu futbol?
M'agrada ser atrevit a la gespa però amb els anys aprens a escollir el moment. El futbol de l'Espanyol s'adapta molt bé a les meves qualitat i intueixo que disfrutaré molt.
Com ha canviat el seu futbol?
A Anglaterra vaig aprendre a ser més agressiu, a ser més ràpid prenent decisions. És un futbol molt directe i de gran intensitat en què no pots abaixar la guàrdia.
El molesta que li diguin que el seu gran defecte és que és un jugador massa mandrós en el sentit que no pressiona?
Accepto les crítiques perquè són la manera de millorar. Estic canviant el meu estil de joc per ser més regular i no tenir tants alts i baixos. Sé que he de treballar més la faceta defensiva i això intento fer.
El 2007 va sortir en una llista en què se'l considerava un dels 50 jugadors amb més projecció mundial. Molta pressió?
És una satisfacció, però intento mantenir-me'n al marge i evito llegir premsa per centrar-me, perquè els elogis no em pugin al cap i les crítiques no em facin baixar l'ànim.
Amb quin jugador té més relació fora del camp?
Amb Raúl Baena tinc una relació molt bona i hi ric molt, però la resta també són fantàstics, no en tinc cap queixa.
S'assemblen molt Laudrup i Pochettino?
No tenen res a veure, són diferents. Després, en l'estil de joc, sí que són similars, però els entrenaments amb Pochettino són molt més intensos.
Què li va dir el tècnic per seduir-lo?
No va ser necessari que em convencessin gaire. El meu representant sabia que si sortia de Mallorca era per tornar aquí.
Primer partit contra el Mallorca. Serà especial?
Vaig passar allà tres anys molt bonics, però serà un partit més.
Comentaris