Fa poc s'han complert dos mesos des que Javi Márquez va passar pel quiròfan per posar punt final al calvari en un turmell, que ja dura un any des que Illarramendi, migcampista de la Real Sociedad, li va fer una entrada criminal a Cornellà el febrer del 2011. Márquez està en la recta final de la seva recuperació, i l'equip i l'afició l'esperen per assolir l'objectiu que s'han marcat la plantilla: jugar la temporada vinent a Europa.
Com està? La gent es pregunta quan tornarà a jugar després de l'operació del desembre.
Tot va bé. Les sensacions milloren, però falta l'empenta final. Espero que arribi aviat el moment d'estar a disposició del tècnic.
Es van complint tots els terminis?
Més o menys. Els metges em diuen que no hi ha cap retard en relació amb el temps estimat de baixa, que tot va normal i que toca seguir treballant per recuperar-me de la millor manera.
Encara nota molèsties?
Cada dia que passa va millor, però encara en tinc. Hi ha cirurgia i això no és fàcil. Temps enrere, tenia més molèsties i ara cada cop en tinc menys. Són processos normals en la recuperació.
Molèsties en segons quins moviments o en el colpeig?
No, només en moviments. Però són normals. Tan bon punt fas coses noves, incrementes la càrrega i és normal que apareguin les molèsties, però res a veure amb les que tenia abans de ser operat.
El veiem entrenar-se amb el grup i de vegades en solitari.
Ho van decidint els metges. Mirem molt de no passar-nos amb les càrregues perquè el turmell, encara no està recuperat del tot i carregar-lo seria perjudicar-lo i tornar enrere. Els metges saben què es fan en tot moment.
Segur que ho ha passat malament, però veu ja el final del túnel?
Sí, és clar. Temps enrere quan m'entrenava i jugava amb dolor ho passava molt malament. Forma part del futbol, són moments que has de passar, però estic molt animat perquè quan torni ho faré al cent per cent i tornaré a ser el jugador de sempre, el que porto a dins.
La tornada quan, un mes?
Espero que no, que sigui abans. Són els metges els que et frenen o et donen l'empenta final i els que marquen el calendari. Són ells els que controlen i marquen les pauta, però ja falta menys.
Enveja sana a la graderia quan veu jugar els companys?
És clar que sí. Estem molt bé. Estic content que les coses vagin bé a l'equip i esperant confirmar en aquesta segona volta el bon joc i les bones sensacions.
Quina radiografia fa vostè de la plantilla en relació amb l'aposta per Europa?
Havíem de canviar el discurs moderat de salvar la categoria. L'Espanyol és un club gran i és massa poc, aquest objectiu. La planificació que s'ha fet és bona, socialment tenim molts socis i tenim un estadi meravellós. Hi ha hagut moments en què el club ho ha passat malament i això ha frenat les metes. Però estem capacitats per lluitar per un lloc a Europa. No només aquest any, ja la temporada passada hi podríem haver entrat. Entrar significaria fer un salt de qualitat com a club i per això tots fem un esforç molt gran per poder-hi ser i que una vegada per totes puguem gaudir d'aquest somni.
En aquesta mateixa situació, altres anys es parlava del primer objectiu dels 43 punts. Això ha canviat?
Tot va molt en relació amb la marxa de l'equip, de com va la temporada. Vam començar molt bé i estem en una situació privilegiada i s'ha d'aprofitar l'oportunitat. Sent quarts no podem pensar en els 43 o 44 punts. Aquest és el primer pas, però estem capacitats per aconseguir alguna cosa més gran. Cal ser ambiciosos i intentar arribar al màxim objectiu, que és Europa.
Quan torni es trobarà una gran competència a la seva posició.
Això em motiva. És millor per a tots. Segur que em farà millor jugador. Només penso a tornar de la millor manera possible, competir al cent per cent i poder ajudar l'equip és ara en l'única cosa que penso.
Hi ha alguna novetat sobre les negociacions per deixar tancada la seva renovació?
De moment no hi ha cap novetat. Tot està igual.
Com l'afecta el fet que no prosperi una negociació que tothom entén que s'ha de tancar tard o d'hora?
No, miri, jo em dedico a jugar a futbol i per a aquests temes hi ha els representants. Si s'han d'asseure s'asseuran, però jo només intento pensar en el futbol, jugar bé, divertir-me i fer el que m'agrada. No depèn de mi el tema de la negociació.
De la negociació no, però la voluntat i l'última paraula és seva, oi?
El club ja sap que la meva voluntat és seguir. Ja saben que sóc un jugador de la casa que m'agradaria estar molts anys aquí en el club de la meva vida, però al final és un cúmul de coses que s'han de posar d'acord i si es posen d'acord millor per a tots perquè podria seguir aquí molts anys, que és el meu desig. Però, repeteixo, la negociació no depèn de mi.
Ara no juga. Això pot condicionar la negociació, ara que no hi ha tanta insistència d'altres clubs per fitxar-lo?
No ho crec. En qualsevol cas, a mi no m'afecta. Sempre he intentat estar al marge dels rumors i de l'hipotètic interès d'altres clubs. L'aficionat de l'Espanyol ja em coneix. És evident que vull tornar a jugar i no penso com em pot afectar. Només penso en el meu turmell.
No està jugant però no s'obliden de vostè. Diumenge s'inaugura una penya amb el seu nom a Palau-solità i Plegamans.
Estic molt content. És una recompensa per tots els anys que fa que sóc aquí, en el club. Amb la creació d'aquesta penya es veu recompensada la meva feina i serà un dia especial per a mi i per a la meva gent.
Per què a Palau?
Allà va sorgir la idea mitjançant alguna persona propera que hi ha contribuït. Ha sorgit l'interès i jo, evidentment, n'estic molt content. És una cosa que em motiva. Estic molt agraït.
Comentaris