Queden poc més de quatre setmanes perquè Marc Bartra i Martín Montoya passin a tenir llibertat absoluta per poder negociar amb el club que ells vulguin i als despatxos de can Barça hi ha feina per fer en aquest sentit. L'1 de gener, data límit. El rellotge corre contra d'Andoni Zubizarreta. Molts noms a la carpeta de renovacions i, de moment, calma tensa. Tranquil·litat en la majoria de casos, certa preocupació en d'altres.

Precisament, un missatge de tranquil·litat és el que va voler transmetre Bartra dissabte, després del partit contra el Granada. El central de Sant Jaume dels Domenys va comparèixer a la zona mixta i va assegurar que “hi ha molt bona sintonia amb el club i tot es resoldrà aviat”. “Tot està anant bé i confio que el tema no s'allargui gaire i que pugui continuar molts anys més aquí, que és el meu desig”, va afegir. Paraules que disten força de les declaracions que va fer el mateix futbolista a l'estiu, al campus Nike Camp d'Andorra, i en què malgrat que va manifestar la seva voluntat de seguir al club, també és cert que deixava una porta oberta a una cessió: “La prioritat sempre serà el Barça, però ja veurem...”, deia aleshores. El discurs ha canviat i el protagonisme del jugador, també –ha participat per ara en vuit partits de lliga i dos de Champions–. Bartra s'ha guanyat la confiança de Tata Martino i ara mateix està en condicions de disputar la titularitat a Piqué, Mascherano i Puyol. Fa uns mesos el club hauria vist amb bons ulls que Bartra marxés cedit a un club de la lliga espanyola perquè tingués minuts i agafés experiència, però ara l'escenari ha canviat i la intenció del Barça és renovar-lo tant sí com no i, si pot ser, abans de Nadal. Bartra acaba contracte el 30 de juny i el club li ofereix quatre temporades més, fins al 2018, amb una corresponent millora salarial. Les posicions estan pròximes, les negociacions entre el club i el seu agent [Màgic Díaz] estan encaminades i l'acord podria precipitar-se en breu.

Totes dues parts semblen destinades a entendre's també en el cas de Martín Montoya. El lateral, que des de fa mesos és sabut que ha despertat l'interès de l'Inter de Milà, el Liverpool i el Bayer Leverkusen, també es vol quedar a can Barça, i tot indica que s'acabarà arribant a un acord. Això sí, en el termòmetre de renovacions el cas de Montoya estaria més tebi, a diferència del de Bartra, que està calent calent. El representant de Montoya [Josep Maria Orobitg] fa setmanes que està negociant amb el club i ara mateix el tema està encallat –el punt de desacord podria ser el tema de les primes–. Montoya ha jugat menys del que hauria volgut –ha participat, ara per ara, en sis partits de lliga i un de Champions–, però sap que és el lateral de futur al carril dret i no l'espanta l'aparició en escena de Patric Gabarrón, que dimarts a l'Amsterdam Arena va debutar amb el primer equip en partit oficial.

Més complicat es veu el cas del juvenil Toni Sanabria. El paraguaià, si no canvia molt l'escenari, està més fora que dins del club. El Barça compta amb ell de cara al futur, però les pretensions econòmiques del jugador, amb ofertes suculents de la Premier League –econòmicament i esportivament parlant–, ho compliquen. Fa uns dies va transcendir la visita de Martino al domicili de la família del futbolista per intentar fer-lo canviar d'opinió, però la decisió és exclusivament seva, tal com admet Pere Gratacòs, director de la ciutat esportiva: “La meva àrea no toca temes contractuals, però sóc del parer que la decisió depèn exclusivament d'ell. Segur que té alguna oferta, no sé si tantes com diuen, però és ell qui ha de dir si aposta pel Barça o prefereix marxa. El que és clar és que és un gran jugador.”