He tingut unes sensacions molt bones. Jo em vaig incorporar més tard que tots els meus companys a la disciplina del club i he fet menys pretemporada, però tot i així estic molt content perquè el mister ha apostat per mi.

He tingut un parell d'ocasions, però he dubtat. Estava sol davant la porteria, però he preferit passar-la perquè pensava que em venia el central. Tot i així, ara el més important per a mi no és fer gols. Ara, el que vull és aprendre i penso que estic en un club molt gran per créixer com a futbolista. Tot i que molta gent pugui pensar que la lliga holandesa és inferior, s'hi pot aprendre molt. A més a més, els jugadors estan molt motivats, perquè la majoria són joves amb ganes de projectar-se internacionalment.

Ara em centro en aquesta temporada que inicio, no em vull precipitar. A veure com va i després ja es veurà. Encara és aviat per decidir.

Sí, la veritat és que l'estil de l'Ajax és molt semblant al del Barça, però sempre quan arribes a un equip nou t'has d'adaptar a l'equip i als companys. Sobretot, com que vinc d'Itàlia allà es treballa molt el futbol defensiu, i això també m'ha ajudat molt a adaptar-me a l'Ajax, ja que l'entrenador vol treballar la defensa començant ja des de les posicions d'atac. A Itàlia, de set dies a la setmana, sis dies treballàvem la tàctica i això m'ha permès entendre de seguida el concepte de futbol que vol el tècnic, Frank de Boer.

L'afició i l'ambient m'han agradat molt. La gent ve a veure futbol i a gaudir-ne cívicament. A Itàlia això era molt diferent, potser aquesta és la gran diferència amb el que vaig viure l'any passat. Els tifosi tenen altres intencions. Quan em van trucar per venir a l'Ajax, no m'ho vaig pensar dues vegades.