El dia de l'adéu havia estat net i clar, i el barcelonisme, conscient d'estar vivint un dia històric, va vestir-se de gala. I és que no tots els dies s'acomiada el millor entrenador dels 113 anys de vida del teu club, d'una persona, Pep Guardiola, que va passar de ser aplegapilotes del Camp Nou a jugador del planter, i d'allà a aixecar la primera copa d'Europa del club i a dur el braçal de capità del primer equip. El destí, però, encara li tenia reservades més emocions. Li va donar l'opció de dirigir el millor Barça de tots els temps, el dels 13 títols i el munt de partits que la memòria de cap culer mai podrà oblidar, però, sobretot, el que ha enlluernat tot el planeta amb un futbol precís i preciós amb un equip farcit de futbolistes sorgits de la Masia, un conjunt que, com Guardiola, ha barrejat a la perfecció el seny i la rauxa.

Ja una hora i mitja abans de començar el derbi, a l'esplanada del Camp Nou, on es podia veure una pancarta enorme amb el lema “#gràciesPep”, hi havia molta més gent del que és habitual, una multitud en què destacaven les bufandes amb el nom del tècnic i diverses samarretes amb l'històric número de Guardiola, el 4. La concentració, a banda de per pintar-se la cara amb paraules de record al tècnic, s'havia produït per deixar un missatge al mural que havia preparat el club, en què grans i petits van poder acomiadar-se per escrit de Guardiola.

La prèvia fora del camp, però, només va ser un primer tast del que succeiria després a l'estadi, que ja amb la sortida dels dos equips va fer goig gràcies a 40.000 banderes amb la senyera per una banda i la frase “Gràcies, Pep” per l'altra. I abans del xiulet inicial, va arribar el primer gran moment de la nit, amb l'aparició d'una pancarta gegantina, amb una fotografia de Guardiola i el lema “T'estimem, Pep”, formació que va anar acompanyada per tot el públic corejant el nom de l'entrenador.

El dia de la seva presentació, Guardiola va afirmar que no prometia títols, però que estava convençut que la gent estaria orgullosa de l'equip. Quatre anys després, el barcelonisme presumeix com mai dels seus, i no només per haver anat un munt de vegades a Canaletes. Abans-d'ahir, el tècnic, a part de recordar que no se sentia còmode en els comiats, va demanar espontaneïtat, i el barcelonisme, com sempre, li va fer cas. Potser per això, un cop l'àrbitre va decretar l'inici del partit, l'afició es va centrar en el joc de l'equip i va reservar les emocions per al moment més esperat, tot i que Messi, abans del final, es va encarregar de posar la pell de gallina a tota l'afició després del quart gol, en què va anar a buscar a Guardiola, abraçant-se a ell efusivament.