Amb la seva prominent personalitat i les ganes fervents de canviar els hàbits futbolístics d'una plantilla altament acomodada, André Villas-Boas va començar a llaurar el seu acomiadament. La jerarquia de Lampard, Terre i Drogba va prevaldre per sobre de l'evident confiança dipositada pel club en la figura del portuguès, pel qual va pagar 15 milions d'euros.

Villas-Boas no va tenir sintonia ni dins ni fora del camp. No va saber convèncer uns futbolistes ja extremadament habituats a una manera de comportar-se. De la mateixa manera que no va tenir mà esquerra per gestionar algunes suplències, especialment la de Frank Lampard.

Amb el seu acomiadament, el portuguès deixava l'equip en una situació alarmantment bulliciosa a les mans de qui havia estat el seu ajudant, Roberto Di Matteo, futbolista històric del club que, després de justificar-se –“jo no he traït Villas-Boas”–, ha manegat la situació amb intel·ligència, renunciant probablement a l'estil que pretenia imposar el lusità, però recuperant la competitivitat d'un grup en què mai han deixat de prevaldre les opinions dels tres capitans, actors principals de l'època més daurada del glamurós club de l'oest de Londres.

Sí, Di Matteo s'ha preocupat especialment de recuperar anímicament el grup i, tot que ha fet força rotacions, l'equip ha retornat els galons futbolístics a Lampard, Drogba i Terry, un fet que ha posat en entredit la seva jerarquia i la seva capacitat per fer-se notar en un vestidor del nivell del de Stamford Bridge.

Però Di Matteo ja té certa experiència a les banquetes i els que han tingut la possibilitat de treballar amb ell no es deixen seduir pels comentaris. “És una persona força tranquil·la, però sempre demostra que diu el que pensa, de manera educada i sense cap problema”, exposa Dean Lewington, capità del club que va donar la primera oportunitat de dirigir l'ara tècnic del Chelsea, el MK Dons.

El club de la ciutat de Milton Keynes, que havia apostat per un entrenador novell també com Paul Ince, ben aviat va palesar la bona feina del preparador italià, que quedaria a només dos punts de l'ascens directe a segona divisió i que només sucumbiria en el play-off.

La carrera a les banquetes de Di Matteo ha ascendit exponencialment. Després d'un primer any en la League One (equivalent a la segona B), a l'italià li van oferir dirigir el West Bromwich Albion i, també en el primer any, va estar entre els millors, aconseguint l'ascens a la Premier League. Una mala ratxa de 13 derrotes en 18 partits, però, truncaria el seu atractiu projecte al West Midlands. “Sorprès i disconforme” amb l'acomiadament, l'italià va haver de seguir amb un camí que ha acabat de manera inesperada, de retorn a la vora del Tàmesi, en una de les banquetes més imponents de tot el panorama.