Tenir una plantilla reduïda té aquestes coses; a vegades la necessitat et porta a redescobrir jugadors. El millor exemple l'ofereix Javier Mascherano. Feia temps que Guardiola buscava un central per acompanyar Puyol i Piqué. A Milito i Márquez els va agafar en la part final de la seva carrera; Martín Cáceres, un dels primers fitxatges, no el va convèncer; Txigrinski, una aposta personal, tampoc va funcionar, i Henrique ni tan sols va superar la prova de la pretemporada. I a poc a poc, ha estat Mascherano, un pivot defensiu aparentment pur, qui s'ha acabat consolidant a l'eix de la defensa. Fins al punt que seria injust considerar-lo el tercer central. Al contrari, arriba a la part decisiva de la temporada en un moment excepcional i tot indica que a Stamford Bridge jugarà el seu partit número 50 en la Champions –19 amb el Barça i 30 amb el Liverpool–. El mateix Alejandro Sabella ha admès que no descarta utilitzar-lo com a defensa amb l'Argentina. “Sí, em sento bé. Quan tens continuïtat i les coses van bé col·lectivament, també millores tu. El Barça és un equip que cada dia t'exigeix una mica més.”

Ha estat titular en els últims set partits, des que Guardiola el va deixar fora de l'onze contra el Granada (5-3), i les seves actuacions han estat impecables. És difícil trobar un futbolista més intel·ligent, més hàbil en la col·locació i més sacrificat en els esforços. Les estadístiques són contundents. En aquests set últims partits, ha recuperat gairebé un centenar de pilotes i per aconseguir-ho, només ha hagut de cometre dues faltes. Una xifra tan simptomàtica com escandalosa. Més encara si s'hi afegeix que només ha fallat vuit cops en la passada. A totes aquestes dades fredes, hi aporta també una capacitat de lideratge inqüestionable, la mateixa que el va fer capità de l'Argentina sent tan jove i la que l'ha convertit en la persona de confiança de Leo Messi. Company i confessor alhora.

El seu caràcter ha encaixat molt bé en aquesta plantilla dominada inevitablement pels jugadors del planter: “Resultats com el del Llevant reforcen l'esperit de l'equip. Aquest esperit que ens porta a lluitar tots els partits fins al final, per moltes dificultats que apareguin.” Un sentit col·lectiu que, segons Mascherano, resulta fonamental per entendre les cinc semifinals consecutives a què ha arribat el Barça: “Quan véns d'un altre lloc, saps com n'és, de difícil. L'aficionat s'acostuma i al final li sembla normal, però no ho és. I jo crec que es deu al gran moment que viu el club; a un cos tècnic que ha sabut imposar una línia de treball. El que ens hem d'exigir és arribar al final dels campionats amb possibilitats; després, la línia entre guanyar o perdre és molt prima.”