No són les condicions ideals per preparar un derbi. Tornem a tenir desavantatge respecte al nostre rival. Crec que hauríem d'haver jugat el dimecres, perquè després de Còrdova hem hagut de fer cinc hores de tornada en tren. Farem massa poques sessions per preparar-lo.

Ni em queixo ni ploro. El que dic és que les condicions no són iguals.

A tots els entrenadors que els ho preguntis et diran que tenen la seva clau, però una cosa és la teoria i l'altra, la pràctica. Tractarem des de la nostra identitat i filosofia de joc crear problemes al Barça i mirar de guanyar el nostre màxim rival.

La filosofia i l'estil no estan mai en joc, perquè és la clau dels èxits dels equips. Lògicament contra cada rival mires de contrarestar i fer-li mal. Molt pocs equips l'han pogut guanyar i fer-li mal. Sabem que és el millor equip del món, però sortirem per ells i a guanyar.

Va doldre, però en vam sortir reforçats com a equip i per la filosofia. És un partit per creure encara més en el que fem i jugar com ho fem habitualment sabent que al davant tindrem un equip de característiques especials, però sempre amb les nostres armes, perquè és com som forts. Tampoc no podem oblidar que el Barça estudia bé els rivals i té variants i canvia coses dependent del rival. Serà un derbi de molta emotivitat, amb molta gent del planter.

Crec que sí. Ho hem vist cada cop que hem jugat. Per al Barça també és un partit complicat.

No és un David contra Goliat. Hi ha una realitat que tothom coneix, però quan comenci el partit i xiuli l'àrbitre serem 11 contra 11.I amb més 40.000 persones i amb les nostres armes tractarem de guanyar independentment de les realitats.

No. Jugarem 11 contra 11 i amb una afició que ens ajudarà molt i que està desitjosa de veure un triomf del seu equip.

No. Confio molt en els àrbitres. Tracto de no queixar-me, i quan s'està en fred s'ha d'entendre que tenen màxima dificultat. L'únic que podem fer en l'aspecte professional és ajudar-los, encara que l'afició i de vegades nosaltres mateixos ens posem nerviosos. No, no ho tenen fàcil. Es poden equivocar.

Ja ho he viscut com a futbolista i com a entrenador. És una sensació que m'agradaria tenir cada cop que m'enfronti amb ells.

Una bona nota. L'equip sempre ha guardat la seva essència més enllà de les variacions en la plantilla. Pel que fa a resultats, hem estat ambiciosos i poc conformistes. En general, els resultats han estat correctes i crec que globalment fructífers.

Si la gent escolta de l'entrenador que la temporada ha estat notable ho pot interpretar malament. És difícil posar un notable si no s'aconsegueix cap títol, i m'hauria d'estendre massa. Ha estat un any bo. Hem crescut en tots els aspectes.

Jo penso que sí. Veure les coses des de l'emoció no et deixa veure amb claredat la realitat. Ens hem d'apartar d'allò emocional i ser més objectius per saber quines coses cal millorar. Allunyar-se del nostre propi entorn ens serveix per comprovar que se'ns està valorant molt en la distància.

A la gent tossuda li costa l'anàlisi i jo no em considero tossut. Tracto d'aprendre sempre del que tinc al meu costat i acceptar opinions que vagin en la línia de la millora de l'equip. Si nosaltres vam apostar per aquesta filosofia és perquè crèiem en això i perquè l'equip ho podia desenvolupar.

Mai he tingut cap influència a l'hora de canviar la filosofia i l'esquema de joc. Tota la gent que m'envolta està tant o més convençuda que jo que aquest és el millor camí. Així ho hem demostrat els tres anys que fa que estem junts. En aquest sentit, tinc un suport total.

Nosaltres ens plantegem objectius a molt curt termini, gairebé dia a dia. El primer és donar a cada integrant de la plantilla la possibilitat de ser millor. A l'equip, malgrat les circumstàncies, li hem inculcat estar el més alt possible en la classificació, lluitar per arribar tan lluny com sigui possible i tenir la possibilitat de lluitar per un títol.

De secrets, en el futbol no n'hi ha. El primer és conèixer els teus futbolistes, estimar-los i tenir comunicació i crear un vincle emocional per poder treure'ls el millor. I ells també amb tu. La metodologia del treball i les millores del dia a dia en els entrenaments aporten millores individuals i col·lectives que fan que l'equip sigui més fort.

Depenent del moment que fas la foto veus un sistema. Tot això és relatiu. És teoria. Crec més en el desenvolupament tàctic que en els sistemes. Els tècnics hem de tenir la capacitat per observar i reinventar-nos en funció de les necessitats.

Després de la marxa de De la Peña com a referent d'un estil especial per generar futbol ofensiu, l'equip va tenir un buit important. Romaric ens aporta això. Canalitza l'inici del joc ofensiu mitjançant la seva qualitat tècnica i la potència física per arribar a l'àrea rival.

Tots els entrenadors tenen una filosofia, un sistema i un desenvolupament tàctic. Però tots volen ser protagonistes, encara que de manera diferent. Nosaltres, més enllà que el Barça sigui un clar exponent del futbol associatiu i de toc, pensem i desenvolupem el joc a partir de tenir la pilota. Ens sentim i som protagonistes des de l'inici i des d'aquí proposem. Altres equips, per contra, són protagonistes a partir que sigui el contrari qui tingui la pilota.

Nosaltres no hem demanat cap fitxatge. Estem veient el que hi ha en el mercat i encara no ens hem pronunciat. Ja ho va dir el director esportiu, que l'únic que es podia fer eren operacions molt puntuals per cobrir necessitats de la plantilla i que siguin una garantia.

No es tracta de demanar. Miri, fa poc he llegit que el PSG disposa de 61,5 milions d'euros per fitxar quan ja ha fet una inversió abans de 100 milions d'euros. Ancelotti podrà demanar el que vulgui. Jo puc demanar per demanar, però la realitat que vivim no és aquesta i les nostres possibilitats tampoc. Sabem les necessitats que tenim i la realitat que viu el club, i la direcció esportiva treballa per satisfer les necessitats sempre que vagin d'acord amb la part econòmica.

Depèn de la posició. Com a entrenador el meu desig és tenir els millors futbolistes sempre.

Jo he dit que tenim tres grans porters. Altres anys el tercer porter ha hagut de marxar cedit, com és el cas de Casilla la temporada anterior, i ens vam quedar amb dos porters més el del filial. Però tampoc em molesta tenir tres porters. Tenim una de les demarcacions més ben defensades de l'equip.

Més enllà de fitxar o no, la confiança en la plantilla és indubtable. Hi creiem i ho hem demostrat.

Hem aguantat fins ara, per què no? Esperem recuperar gent que és important i que no ha participat o ho ha fet molts pocs minuts, i amb una mica de fortuna en el tema de les lesions tindrem una plantilla de garanties. A més, sabem que tenim l'aportació de la gent del planter.

Entenc que la gent tingui una gran il·lusió en la copa del Rei, però tenim l'obligació de tenir els peus a terra, que tindrem eliminatòries complicades més enllà dels noms dels rivals. Però no aparcarem la lliga. Ens fa molta il·lusió disputar tots els punts i estar molt a prop de les victòries.

Les dues possibilitats són vàlides. Sembla que sigui més fàcil per la via de la copa, però la il·lusió està posada en les dues competicions.