Natació

Jaume Cots Soldevila

Nedador màster del cn manresa

“Amb 91 anys nedo uns 1.500 metres cada dia”

“El metge només em deixa competir en crol, però el dia de campionat també faig esquena i braça. Allà ho deixo tot, que és molt poc”

“Sent màster m’he trobat amb amics amb qui feia setanta anys que no ens havíem vist”

Patrocini
El record més bonic que tinc nedant és quan van construir la primera piscina coberta a Manresa als anys cinquanta

Arriba després d’entrenar-se, com fa cada matí. Encara li queda alè per pujar les escales des de l’entrada de les piscines fins a dalt a la grada. Té 91 anys. Jaume Cots i Soldevila (Manresa, 1933) és nedador màster del CN Manresa. Va començar a posar-se a l’aigua amb nou anys i va estar-s’hi fins als trenta. Llavors, per estudis i feina va haver de deixar-ho, però als setanta es va tornar a capbussar fins a dia d’avui.

Com està?
Bé, ara una mica cansat perquè m’he estat entrenant fins ara.
Encara s’entrena cada dia?
Sí, cada dia vinc a aquesta hora o una mica abans i nedo 1.000, 1.500 metres, depèn.
Anem als inicis. Com va començar la seva relació amb la natació?
Després de la guerra civil. La meva mare a l’estiu, em portava aquí a la piscina per banyar-me. El CN Manresa, que llavors es començava a reconstituir, tornaven a replegar els nedadors. I, com que érem molt pocs van parlar amb la meva mare. Ella va dir que més endavant i quan vaig tenir deu anys em va deixar anar a entrenar-me. Només es nedava a l’estiu perquè no hi havia piscina coberta. I com que feia vacances del col·legi, venia aquí, i a les tardes m’entrenava amb canalla.

Fins que arriba un moment que ho ha de deixar.

Vaig anar a estudiar enginyeria industrial a Barcelona. Aleshores jugava a waterpolo, fins als 25 anys. Llavors, uns amics em van entabanar perquè fes un curset d’àrbitre i vaig estar quatre o cinc anys fent d’àrbitre i cronometrador. Vaig cronometrar campionats d’Espanya i algun partit de waterpolo. I quan vaig acabar la carrera ja vaig començar a treballar.

I quan va tornar a posar-se a l’aigua?
Quan em vaig jubilar. Quan treballava anava a esquiar i a caminar per la muntanya. Érem un grup que vam anar fent tots els cims de Catalunya i també de fora que vam poder. Fins un moment que el metge em va dir: “Et deixo pujar totes les muntanyes que vulguis, però no pots baixar ni un metre.” I llavors va ser quan, als setanta anys, vaig tornar a la natació, que era l’única cosa que podia fer.
Per què torna a competir?
No vaig tornar a competir de seguida, però em vaig trobar amb companys amb qui ens havíem conegut de petits, i em deien: “Per què no vens als màsters?” Jo no sabia ni el que eren els màsters: “No, de màsters ja n’he fet quan estudiava.” Però em van convèncer, i mira, encara hi soc. Desgraciadament, molts dels que em van empènyer ja ens han deixat.
Què és el que més li agrada dels màsters?
La companyonia que hi ha. És fabulós. Trobar-te amb amics amb qui fa setanta anys que no ens havíem vist, això em va impressionar.
Té molts competidors?
En la categoria de 90 a 95 fins ara érem quatre o cinc. Ara en quedem dos aquí a Catalunya. Tinc molt bons amics a Canàries, amb qui havíem nedat junts i que encara competeixen. I a Madrid també en tinc algun. Però ja para de comptar. En un estatal podríem ser set o vuit, per exemple.
Ha competit en diverses modalitats. Quina li agrada més?
El metge només em deixa competir en crol, en lliure, però competeixo també... [riu]. No m’entreno gens, però el dia que hi ha campionat també competeixo en braça i esquena. Encara que sigui més perjudicial per a mi, el dia de campionat ho faig i no passa res.
Quan arriben les competicions, s’esforça una mica més?
No, no. Jo l’entrenament el faig sempre igual. Quan arribo a la competició... [riu] allà ho deixo tot, però és molt poc.

I quina és la seva millor fita?

Poder continuar nedant en campionats. Per exemple, cada any, hi ha una lliga catalana de tots els clubs. Fa deu o quinze anys intentava participar en totes les competicions necessàries perquè cada cop que nedaves et donaven punts. Hi vaig anar catorze o quinze anys. Vaig acabar guanyant dos o tres premis dins la meva categoria.

Posa una data límit a la natació?

Mentre pugui venir i mentre nedar em sigui beneficiós aguantaré. Potser deixaré de competir cada vegada més. Ara als campionats hi anem tota la colla d’aquí amb el cotxe d’un o de l’altre. Jo no condueixo, però la meva parella sí i encara puc anar-hi i si no competeixo almenys compartiré les actuacions dels altres.

La natació l’ha ajudat molt?

Sí, últimament m’ha ajudat molt a mantenir l’activitat. Com també em van ajudar l’excursionisme i l’alpinisme.

Que és per a vostè la natació?

Per a mi la natació ha estat un gran motiu per fer moltes amistats extraordinàries. Tinc amics nedadors per tot Catalunya i a Canàries hi ha una colla. I això m’ha donat moltes satisfaccions.

I en algun campionat encara els torneu a trobar, no?

Sí, i tant. No sé on faran els campionats d’Espanya aquest any. Si els fan relativament a prop, com és el cas de l’any passat a Castelló de la Plana allà ens hi vam arribar tranquil·lament.

Amb quin record es quedaria?

Quan es va construir la primera piscina coberta aquí a Manresa. Una piscina de 25 metres molt senzilla. Era als anys cinquanta. Va ser la primera piscina coberta de Catalunya fora de Barcelona. I vam estar-hi nedant molts anys. El primer any no teníem aigua calenta i a l’hivern no vam nedar. Però tan bon punt començava la primavera ja ens hi ficàvem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes

No sóc subscriptor

Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu

Per
només
48

per un any

Ja sóc subscriptor

Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.

Activa la subscripció