L’espina ja és fora

Encara que passin molts anys, Cristian Portugués Portu sempre serà un dels líders d’aquest Girona. Ahir, sortint de la banqueta, va revolucionar el partit quan en el descans el Barça dominava per un gol a dos. “Tenia una espina clavada quan vaig marxar. Vaig viure la cara amarga del futbol, el descens. Ho vaig jugar tot, però no vaig donar tot el que podia donar. Ara, m’he tret l’espina. Viure això és increïble, hem de gaudir de la Champions”, va dir el davanter murcià un cop va acabar el partit. Si haguéssim de qualificar l’enfrontament de Portu, seria amb un excel·lent. En el minut 65 va entrar al terreny de joc, i pocs segons més tard va aprofitar una pilota robada a camp rival perquè Dovbyk, amb sang freda, retallés la marca dins de l’àrea i servís el gol al murcià al segon pal. Com de costum, Portu no va fallar i va xutar ras i potent al pal curt. Per si ens havíem quedat curts amb l’empat gironí, en un moment delicat de l’enfrontament, el futbolista va tornar a ser protagonista servint una pilota al cor de l’àrea perquè Miguel acabés de capgirar el marcador. Només havien passat dos minuts i el conjunt blanc-i-vermell cada vegada se sentia més a prop del gran objectiu de la Lliga de Campions. Montilivi botava i tota l’afició, de manera unànime, va començar a corejar el nom de Portu. Això no obstant, la cirereta encara l’havia de posar i és que després de córrer com el que més i jugar de manera fàcil amb els seus companys, va firmar el seu doblet. L’acció va tornar a ser una jugada de transició en què Savinho va veure Portu que es desmarcava i una passada vertical per dalt va acabar en una diana d’autor. Sense fer cap control, el davanter va empalar de primeres l’esfèrica amb l’empenya i va acabar amb el quart gol superant Ter Stegen pel pal llarg. Molts aficionats gironins es posaven les mans al cap, i és que el que acabava de fer Portu és un gol d’una qualitat extrema en la definició. El jugador blanc-i-vermell, visiblement emocionat, va celebrar els gols fent petons a l’escut gironí i alçant el puny enlaire. De nou els crits eren unànimes i Portu brillava amb una actuació que serà recordada per a sempre més. El jugador del Girona així ho valorava al final del partit a peu de gespa: “No hi ha res més bonic que escriure el teu nom en la història d’un club que estimes i sents al cor i que et respecta i et cuida. Avui haig de recordar tota la gent que segueix des del principi al club, els mateixos que quan vaig marxar. La paraula que defineix aquest equip, club i ciutat és família. S’ha demostrat que encara que siguis petits pots lluitar contra els més grans. Encara que tothom cregui que és impossible, al Girona li és ben igual.” Aquesta temporada històrica també serà recordada per la contribució de Portu en les segones unitats: set gols i cinc assistències en 1.463 minuts jugats en 34 partits. L’ànima que surt de la banqueta.